Una parròquia oberta a ...
Parròquia
Sant Joan Bosco
Barcelona
Enviament VOLS Navas
La Carla i la Miriam són dues noies de la parròquia que han decidit aquest any viure l’experiència jove amb VOLS.Marxaran el dia 9 de juliol i passaran 15 dies a Tànger amb altres joves.
Hem volgut saber com estan vivint el procés de formació i de preparació, que els il•lusiona i que els preocupa. I ho farem en dos parts, primer la Carla ens respon a les nostres preguntes abans de viure l’experiència i al tornar serà la Miriam qui compartirà amb nosaltres tot el viscut.
1.Què és el que et motiva a viure l’experiència jove?
El que em motiva és poder conèixer una altra cultura gràcies a les persones que la viuen.Vull poder portar el meu granet de sorra en ajudar als projectes que ja hi ha muntats a Tànger.
De dificultats prèvies n’he trobat vàries, més de les que em pensava. En un principi tenia dubtes de
si havia o no havia d’anar-hi, no tenia clar què volia anar a fer-hi ni per què ho volia, està clar que amb el temps he trobat la resposta.
També hi ha hagut problemes familiars, a casa no hi estaven d’acord en que marxés, però la mare
ha estat qui més m’ha ajudat i recolzat. Per Nadal em van “regalar” l’autorització per anar-hi, i les paraules de la meva mare van ser: “Si és el teu somni, no sóc ningú per impedir que el facis realitat”.De totes maneres, tan el meu pare com el meu germà segueixen sense estar-hi d’acord. Aquests han estat els més complicats de resoldre, els altres han estat passatgers.
2.-Quines dificultats prèvies hi has trobat? (personals, familiars, econòmiques, opinions sobre el país, l’experiència...)
De dificultats prèvies n’he trobat vàries, més de les que em pensava. En un principi tenia dubtes de
si havia o no havia d’anar-hi, no tenia clar què volia anar a fer-hi ni per què ho volia, està clar que amb el temps he trobat la resposta.
També hi ha hagut problemes familiars, a casa no hi estaven d’acord en que marxés, però la mare
ha estat qui més m’ha ajudat i recolzat. Per Nadal em van “regalar” l’autorització per anar-hi, i les paraules de la meva mare van ser: “Si és el teu somni, no sóc ningú per impedir que el facis realitat”.De totes maneres, tan el meu pare com el meu germà segueixen sense estar-hi d’acord. Aquests han estat els més complicats de resoldre, els altres han estat passatgers.
3.- Què esperes viure en aquesta experiència?
Ben bé no sé el que espero, si que espero poder conèixer tant la cultura com a les persones del país, però de tota la resta, no tinc res gaire clar.
4.-Què has aprés durant la formació prèvia?
Gràcies a les formacions han desaparegut molts tòpics que coneixia o que havia sentit del país. Però el que més m’ha agradat va ser en la primera formació de cap de setmana, quan ens van dir que els voluntaris, realment, no érem tant voluntaris, per què no sé qui s’emportarà més, si ells o jo que podré viure aquesta experiència. I també he conegut qui són les “petite bonnes”.
5.-Què t’emportes a “la teva motxilla”? (expectatives, pors, dubtes, preguntes per respondre.........)
M’emporto moltes expectatives, tinc la sensació de que serà una gran experiència, però també vaig amb la por de poder decebre’m si no es compleixen.Dubtes molts, i preguntes encara més, però com ja em van dir, no és un lloc on trobar respostes, així que no vaig amb la intenció de respondre cap pregunta (si en respongués alguna molt millor), i per descomptat, crec que tornaré amb molts més dubtes i preguntes.
6.- Com creus que tornarà la “teva motxilla”?
Com ja he dit crec que amb més preguntes i dubtes, però espero que torni diferent, no sé ben bé com, però diferent, amb unes altres perspectives de futur, o amb les mateixes però més clares.
7.-Alguna cosa que destacaries de l’enviament
De l’enviament en si res, estava ben prepara’t. I a nivell personal, destacar que no hauria pensat que pogués fer tanta il•il•lusió veure arribar a gent que no esperaves.
Carla
VOLS Navas Voluntariat Solidari
Cada gota compta!
Cada any ens mobilitzem per donar suport a un projecte de cooperació en algun dels països empobrits on estem treballant. Aquest 2014 estem treballant per a fer realitat el projecte Instal·lació d’aigua al Centre Juvenil i de capacitació per a joves sense recursos a Ougadougou a Burkina Faso.
Burkina Faso és un dels països més pobres del món (ocupa el lloc 183 de l’IDHN del PNUD d’un total de 186 països)
Ougadougou és la capital del país. Té una població d’1.200.000 habitants, en creixement per l’èxode rural: milers de persones fugen de les dures condicions de vida al camp, buscant una millor situació.
Els nous assentaments de la ciutat estan desprovistos de serveis bàsics com electricitat, aigua i clavegueram. Tampoc hi ha centre de salut, ni desenvolupament de polítiques d’educació bàsica.
A la zona d’intervenció un 80% de la població no té accés a l’aigua potable i la taxa d’alfabetització és del 67%.
Les dures condicions de la població s’agreugen en els joves sense feina, sense capacitació, amb un altíssim absentisme escolar i una carència enorme de cobertura de les necessitats bàsiques.
Per donar resposta a aquesta situació els Salesians de don Bosco acaben d’obrir el Centre Juvenil per oferir formació a joves situació d’alta vulnerabilitat, especialment les noies.
El Centre Juvenil ofereix quatre tallers-oficis: perruqueria, tèxtil, cuina i prevenció. A més d’activitats d’alfabetització i altres. El centre està atenent a 110 noies i 70 nois entre el 17 i el 26 anys.
Malgrat que les activitats ja es van iniciar amb el curs escolar, el centre encara no disposa d’una instal·lació d’aigua potable, element essencial per al bon funcionament.
La instal·lació d’aigua al Centre té un cost de
2.410’61 euros, que volem aconseguir amb les diferents activitats que durem a terme al llarg del curs, destacant el Sopar Solidari del passat mes de febrer i la Cursa Solidària que tindrà lloc el proper diumenge 15 de juny, a la que us animem a tots i totes a participar. Recordeu que ... cada gota compta!
Comptem també amb la teva.
Gràcies pel vostre suport
Bego Simal - Vols- Navas
.
Sopar solidari
Divendres 3 de febrer, el grup VOLS Navas va tornar a organitzar el tradicional sopar solidari. Aquest any continuàvem amb el projecte del l’any passat, a Kankan, a Guinea-Konacry. Es tracta de dotar a una escola de formació professional de la maquinaria necessària perquè els joves aprenguin a arreglar cotxes. Tot i que va fer un fred intens tothom va col•laborar, com sempre, tant a l’organització de la festa, com a la participació i la recollida posterior.
Van gaudir de l’arròs blanc amb tomàquet i els pastissos que ens fan desinteressadament totes les persones que ens ajuden. Aquest any hi havia molta variedat, que bons!!... moltes gràcies a tots els col•laboradors/es.
Moltes gràcies als grups que van fer les seves actuacions:el grup Crater Teatre, amb l’obra Simango, que ens van fer reflexionar sobre la realitat dels països del sud i el grup Basquet Beat amb el casal d’infants i Ribermúsica, molt originals, i una bona obra la que fan ajudant als joves a introduir-se a la música a través de l’esport. Gràcies a la parròquia que ens deixa cada any posar-ho tot de cap per avall.
Gràcies també a les autoritats de l’ajuntament que cada any ens recolzen amb la seva presència i gràcies a tota la gent que va venir i va fer posible la recaptació de més de 1300 Euros, i en especial al donant anònim que va posar en un sobre 1175 Euros.Aquest diners representen molt per a tots els que ho estan esperant... Us esperem l’any vinent!!!!
Inma - VOLS Navas.
Cada gota compta!
El projecte d´aquest any és la instal·lació d’aigua a un centre juvenil a Burkina Faso.
Un altre cop tots els voluntaris i voluntàries han sumat la seva gota d’aigua per a fer el riu de la solidaritat... i ajudar a que el nostre/vostre Sopar sigui una realitat i un èxit compartit. Ens fa molta il·lusió preparar-lo cada any..
Moltes gotes que faran realitat el que els nostres joves de Burkina puguin fer la seva vida una mica més fàcil. L’ important d´una ONG és donar les eines perquè puguin ser independents i gestionar la seva vida dintre del seu poble.
Moltes gràcies als artistes convidats que ens van amenitzar el Sopar: als cantants de rap Raúl, Aaron i Jericó... uns poetes!! i a Jenyfer, i les seves alumnes que ens van fer ballar i saltar a tots. Quina energia, des de les més petites a les més grans!!! Ballar ens va anar molt bé després d’aquests deliciosos pastissos que cada any ens porteu entre tots.
Moltes gràcies als presentadors Julito i Manu,.Quina roba més maca que portaven.. molt guapos!!
Especial menció a Mònica, nova voluntària de VOLS NAVAS, i que encara no coneixíem les seves dots de decoradora. L´altar va quedar preciós!!. I també record especial a José Luís, i la seva família, que aquest any no va poder gaudir del sopar, amb l’entusiasme que li posa sempre. L´any vinent t´esperem!
I moltes gràcies a tots els meus companys per la dedicació i l’entusiasme de sempre.
Entre totes les gotes que varem recollir hi havia: Amor, alegria, bon humor, confiança, paciència, amistat, positivitat, acollida, tolerància, cor, empenta, constància, escolta, comprensió, generositat, passió, acompanyament, ol·laboració i abraçades... amb tot això ja podem canviar el món!!! …..i la teva gota quina és?
Inma – Vols Navas
Sopar solidari
La parròquia de Sant Joan Bosco va tornar a demostrar el seu esperit solidari i el passat 4 de febrer va respondre amb entusiasme a la cinquena edició del sopar i espectacle solidari organitzat per lONG VOLS Navas. Aquest cop es tractava de recaptar diners per ajudar la població de Kankan, situada a l'est de Guinea Konakri. Enguany en Suli i la Daritat no van poder assistir a la seva cita anual i tot i que els vam trobar a faltar, la seva cosina, la pallassa Cari(tat), va exercir de mestra de cerimònies i sen va sortir amb escreix en la seva estrena.
La convocatòria va ser tot un èxit amb centenars d'assistents.
Qui ha dit que la solidaritat estigui en crisi?
L'espectacle va ser d'allò més variat: màgia, música i dansa per portar la solidaritat de Navas a Kankan. Tot això, però, després de menjar l'arròs amb tomàquet i els pastissos casolans elaborats pels membres de la comunitat i els voluntaris, sense els quals seria impossible gaudir de nits com aquestes.
A tot ells els donem les gràcies! Per cert, algú té la recepta del pastís de xocolata? Boníssim!
I amb la panxa plena, va començar la festa. L'acte es va iniciar amb una petita pregària, perquè la comunitat que formem esdevingués llum pels aturats, pels immigrants, pels malalts i per les víctimes de la violència.
Tot seguit, l'actuació de màgia del Màgic Paràsit va donar inici a l'espectacle pròpiament dit. El jove Paràsit ens va sorprendre amb els seus jocs de mans amb les cartes. Més dun encara deu tenir al cap el truc de les taronges! A continuació, els moviments dels nois i noies de Suan Street Dance, que a ritme de hip-hop van enlluernar els assistents.
Semblaven vinguts directament dels carrers de Nova York però en realitat s'han format a només uns carrers de la parròquia ja que són joves alumnes del centre Garcilaso. La música va continuar amb la coral de pares de Musicant que van interpretar diverses peces clàssiques d'arreu del món amb acompanyament de piano en directe.Tot un luxe! I per acabar la nit, un taller de country, en què els ballarins van demostrar que a ritme de country es pot ballar pràcticament tot, i que va fer aixecar de la cadira tots els assistents.
I tot això sense perdre de vista l'objectiu de la convocatòria.
Aquest any, els diners recaptats serviran per renovar el centre de formació professional de Kankan, a Guinea, on la comunitat salesiana porta vint anys treballant. Al centre, que ha quedat obsolet, hi estudien 180 alumnes. Perquè aquest joves es formin es necessita material informàtic, una biblioteca i maquinària.Com ens van explicar la Begoña Simal i en Pau Arasa, lONG VOLS aposta per l'educació com a via per millorar les condicions de vida dels països en vies de desenvolupament. La formació d'aquests nois els beneficiarà no només a ells sinó també a les seves famílies i, de retruc, a tota la comunitat. I des de la parròquia de Sant Joan Bosco els volem donar un cop de mà.
Malgrat això, no ens volem oblidar de Korhogo, a Costa d'Ivori, on hi ha la parròquia agermanada amb la de Sant Joan Bosco, i a la qual es va dedicar el sopar solidari de l'any passat. Gràcies a les vostres aportacions s'han pogut enviar gairebé 4.000 euros per al projecte de laula d'informàtica.
Un any més la convocatòria va ser tot un èxit i un lloc de trobada de tota la comunitat.Us animem a continuar participant-hi per demostrar que de Navas a Kankan la solidaritat no té límits!
Lara Bonilla
V Cursa VOLS Navas
Ja hem fet 5 anys... i continuem amb la mateixa il·lusió. Nosaltres, i tots el corredors solidaris que han col·laborat en els nostres projectes.Alguns han crescut amb nosaltres, com l’Irina, que va guanyar 3 edicions a la categoria d’infantils i ara a la de juvenils ha tornat a guanyar, o Juan Benedicto que encara li van sobrar forçes per còrrer desprès d’haver passat la tarda de divendres movent bancs per ajudar al sopar solidari. Gràcies als corredors parroquians que han vingut les 5 edicions, com Jordi Riera i Gerard Lordán, els juvenils Núria i Roi Cousillas, Raúl Ligero i Aramí Rojas, i les infantils Clara i Berta Colàs. Alguns d’aquest l’any vinent canviaràn de categoria.
Us esperem igualment...Aquest any tothom es mereixia guanyar pel fred que vam passar.. sort que la Lolita i l’Alicia ens vam preparar una xocolata ben bona i ben calenta, com sempre...
Moltes gràcies a la parroquia pel suport de tot tipus, a les entitats del barri, a tots els voluntaris, més de 30 persones implicades perquè tot surti el millor possible, i gràcies a tots el corredors, que amb la seva inscripció fan possible el projecte de cada any.Continueu entrenant... i fins l’any vinent!!!VOLS Navas.
Des d'Abidjan
NOTA DE PREMSA de la Inspectoria Salesiana DE AFRICA OCCIDENTAL (AFO) ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ D'ESPANYA
En ocasió del conflicte que s'està vivint a Costa d'Ivori, passa que sovint, les notícies que arriben, són contradictòries i de vegades deformades.
Des de la seu provincial dels salesians a Abidjan, voldríem puntualitzar algunes dades, sobretot pel que fa a les nostres presències en aquest país: Tenim tres presències: a Korhogo (al nord), en Duékoué (regió de l'oest) i a Abidjan ( la capital econòmica). Descrivim breument la situació en aquestes tres presències:
1. Korhogo: els cinc germans de la comunitat es troben bé, segueixen atenent l'escola d'ensenyament secundari, que en el moment present segueix acollint als alumnes, i la parròquia, que continua prestant els seus serveis als fidels, juntament amb les activitats típicament salesianes a favor de nens i joves a les instal.lacions de la missió. La situació de la ciutat és tranquil; igualment podem dir de la comunitat i del treball dels salesians. Hi ha hagut, en els mesos de darrere, certs moments en que el Col.legi va estar tancat per les circumstàncies que travessa el país. Actualment cal fer front a certes dificultats ja que han tallat l'aigua i la llum a la ciutat.
2. Presència de Duékoué: en aquesta ciutat atenem una parròquia, un centre de formació professional i un internat. Hi ha En el moment actual hi ha tres sacerdots en la missió. Aquesta ciutat ha estat escenari de molts conflictes. En els dies passats, la ciutat va ser presa per les tropes republicanes de Ouattara. La parròquia va ser respectada, tot i que alguns elements descontrolats, van entrar en la missió però van acabar per anar-se'n sense fer mal als refugiats que hi havia ni a la comunitat.
A la ciutat hi va haver moltes víctimes, d'un bàndol i d'un altre, però l'ètnia local guera, va ser especialment castigada. No és fàcil comptabilitzar les víctimes, però es calculen que van ser unes 800. Dissabte, 2 d'abril es va organitzar un funeral interconfessional per a l'enterrament d'aquestes víctimes.
Aquests esdeveniments van produir una afluència massiva de persones i famílies cap a la missió, que ja havia servit de refugi en els mesos anteriors. El nombre actual de refugiats ronda els 20.000. Els salesians, ajudats per agents sanitaris, la Creu vermella i altres organitzacions humanitàries, intenten ajudar a tota aquesta massa de població. No sempre és fàcil atendre'ls en qüestió d'alimentació i de cures de salut ja que les necessitats desborden les possibilitats existents.
..
3. La presència d'Abidjan està situada en un populós barri de la capital anomenat Koumassi Remblais. Allà s'atén un centre de joves, dues cases d'acollida de nens en dificultat i una parròquia. Són cinc els salesians que porten aquesta obra i tots es troben actualment allà. Les activitats segueixen el seu curs, tot i que nombrosos fidels han sortit del barri en aquestes últimes setmanes a causa de la gran inseguretat que regnava.
El centre de joves ha hagut de fer un parèntesi en les seves activitats ordinàries a causa de la situació.
Les dues cases per a nens en dificultat estan al màxim de les seves possibilitats d'acollida. No tenim refugiats en aquesta presència d'Abidjan. Patim amb el poble les conseqüències de la crisi sobretot una gran inseguretat. Darrerament, a causa de la situació, comencen a escassejar els articles alimentaris de primera necessitat.
Tots els membres de la comunitat es troben perfectament.
Nota aportada per ...
Myriam Navarro (VOLS NAVAS)