Una parròquia oberta a ...
Parròquia
Sant Joan Bosco
Barcelona
Escola de Vida
Escola de vida
En esta entrega quisiera analizar la marcha de Escuela de Vida en los últimos años durante los cuales he colaborado con este voluntariado tan gratificante.
Creo que ha sido muy positivo y necesario este proyecto creado por nuestro querido Padre Jaume Laguia y al que ha entregado, durante muchos años, su trabajo, colaboración y entusiasmo. ¡Gracias Jaume!
Deseo que, aunque sólo sea por agradecimiento y homenaje a su persona, sigamos manteniendo vivo este proyecto con la entrega y la ilusión con las que se ha sostenido todo este tiempo pasado.
Nuestro colectivo, en el que me incluyo debido a mi edad, tiene varias carencias ya que nuestra sociedad así las manifiesta y mantiene.
En Escuela de Vida intentamos subsanarlas en la medida de nuestras fuerzas y posibilidades.
La más destacada de estas carencias es la falta de afectividad que nos dispensa la sociedad actual (no incluyo a algunas de las familias que son excelentes).
El primer objetivo de Escuela de Vida es dar a manos llenas esta afectividad y cariño por medio de la acogida y la amistad que reina entre el grupo.
La segunda carencia que observé fue la poca relación que se da entre generaciones, principalmente entre jóvenes y personas mayores, es decir, la falta de intercambio intergeneracional. También estamos trabajando para mejorar esta situación. Por el hecho de estar en una Parroquia cuyo principal objetivo es la juventud debido al espíritu salesiano de San Juan Bosco, hemos trabajado mucho hasta lograr este intercambio entre las dos generaciones.
Así, dos veces al año, Navidad y festividad de an Juan Bosco, niños, jóvenes y mayores, se reúnen e intercambian actuaciones, obsequios e intenciones de potenciar el conocimiento, respeto y cariño hacia los más mayores, por ser fuente de experiencia y conocimientos, y por su carencia de afecto. Esta falta de entendimiento y proximidad entre generaciones (debido muchas veces a la brecha que produce entre ellas la tecnología) intentamos subsanarla con estos encuentros y con propuestas de voluntariado de jóvenes de algunos colegios, así como de colaboraciones altruistas de algunos profesionales de técnicas de relajación, risoterapia, manualidades, etc.
Otra carencia importante que observamos entre las personas de avanzada edad es el escaso interés por la cultura. Nos conformamos con jugar a cartas o al bingo, o bien con sentarnos ante la televisión tragándonos programas que son verdaderos destructores no sólo de la cultura si no de las más elementales normas de educación.
Para luchar contra esta tendencia, ha venido en
nuestra ayuda el Plan Comunitario del Barrio de
Navas, a cuyo frente se encuentra nuestra amiga Silvia García (Técnica Comunitaria). Ella ha logrado formar una plataforma con los centros de personas mayores del barrio, representados por sus respectivos responsables. Dicha plataforma tiene como objetivo paliar las carencias del colectivo de mayores.
Este proyecto se denomina "Comissió de Gent
Gran" al cual pertenecen Escuela de Vida y Ropero, representando a la Parroquia San Juan Bosco, Habitatges amb Serveis per a la Gent Gran, Centre de Dia "Avis d'Avui", y Casal de la Gent Gran de Navas.
Una de las propuestas de esta "Comissió" es la divulgación de la cultura, iniciando un intercambio cultural entre los centros nombrados anteriormente.
Desde Escuela de Vida, animamos a sus componentes a que intervengan con actuaciones culturales, representadas en el salón de actos del Centro Cívico de Navas que tan generosamente ponen a nuestra disposición.
Consideramos de un gran valor que las personas mayores mantengan el gusto y la ilusión por el enriquecimiento personal que nos proporciona la cultura.
Ya ha tenido lugar el primer encuentro con bastante éxito y una asistencia de cien personas. Hubo de todo: presentación del acto, gimnasia, Country, bailes diversos, etc. Fue todo muy animado e incluso hubo galletas y refrescos.
Esperamos que este proyecto logre lo que se propone y Escuela de Vida agradece que se lleve a cabo con tanto entusiasmo.
¡Hasta la próxima!
Trini Rodríguez, Vda. de Manzano
Disfresses
La nostra Escola de Vida es rejoveneix. Tot i que l'edat cronològica dels seus components és major, el seu ànim és molt més gran encara. Dic això pels recents esdeveniments.
Durant les festes de Carnestoltes del barri, el Pla Comunitari de Navas del Districte de Sant Andreu ens va proposar que participéssim en el concurs de disfresses promogut per aquesta entitat. Així ho vam fer, amb una disfressa alegre, econòmic i original.
Els nostres majors es van vestir amb bosses de colors en les quals portaven claus i notes musicals basades en el "Himne de l'alegria", peça que va ser entonada acompanyats per l'acordió del nostre amic Gregorio i corejat per jurat, organitzadors i públic assistent a l'acte.
Per a la nostra sorpresa, el jurat ens va concedir el Primer premi, premiant així l'originalitat i l'esforç de l'execució de la disfressa. El premi va consistir en un val per un dinar de dues persones en un restaurant. L'entusiasme i l'alegria de les companyes que havien assistit va ser indescriptible (només per això va valer la pena), fins al punt que van voler celebrar el premi amb un dinar, tot i pagant de la seva butxaca, ja que per a tots no aconseguia la gratificació.
Per això, el dijous dia 31 de març, ens vam reunir 32 persones al Restaurant Sòria per celebrar el nostre triomf en el concurs. El menjar va transcórrer amb molta alegria i companyonia, i bons desitjos d'organitzar una excursión aprofitant l'autocar que posa a la nostra disposició l'Ajuntament de Sant Andreu. Aprofito al seu torn aquestes línies per agrair tant al Sr Jordi Casals com al Pla Comunitari l'atenció i consideració que tenen per al nostre grup, ja que apareixem en un lloc molt destacat en la Guia de les Entitats de barri.
Aquest és el clima que es respira a la nostra Escola de Vida té com a lema, com sabeu, l'acollida, l'atenció i l'afecte que regna entre nosaltres. Acollida potser més emotiva que pràctica, encara que no per això és menys comunicativa i col.laboradora.
Considerem que les persones grans que pertanyen a aquest grup estan molt necessitades, a causa de l'edat i de vegades la soledat, de companyia, afecte, abraçades i, fins i tot, galetes ... Encara que d'això últim potser s'abusi, però ... Qui prohibeix una iaia sentir reina per un dia? Ja que elles complimenten amb un àpat a totes les seves companyes i perceben el seu afecte sent protagonistes el dia del seu aniversari.
Crec que això és donar vida i il.lusió en aquesta etapa de la vida, tan mancada en molts casos de les dues coses. Per això volem donar i tenir ànim!
Com sempre, m'acomiado amb una abraçada per a tots.
Trini Rodríguez (Vídua de Manzano)
Nota aportada per ...
Myriam Navarro (VOLS NAVAS)
Recés de Quaresma
El cap de setmana, 3 i 4 de març, hi va haver el recés de Quaresma, que va ser animat per Maria del Mar Galcerán, que ja coneixíem per haver-la sentit parlar altres vegades.Va fer una exposició amb gran senzillesa, acompanyada de vivències personals, que fan que captem les idees no com un enunciat temàtic, sinó d’una manera més reflexiva.
El tema va ser la conversió, que si bé és una recomanació que es fa a tot aquell qui vol viure una fe autèntica, en la Quaresma s’hi insisteix molt més per tal d’estar ben preparats per a la Pasqua, perquè “no podem entendre el que significa la resurrecció si no passem per un procés de conversió”. Ens va explicar les diferències que hi ha entre l’Antic Testament i el Nou. En l’Antic Testament, conversió vol dir tornar, canviar de direcció. Un exemple significatiu el trobem en la paràbola del fill pròdig. També significa deixar els falsos ídols. I aquí ens sentim tots involucrats. Perquè, qui pot dir que no se sent agafat per res? Pot ser per la televisió, una novel•la, les noves tecnologies?
Reflexionem sobre de què ens caldria desfer-nos? En el Nou Testament no són els homes que tornen cap a Déu sinó Déu qui els ve a buscar. Un exemple pot ser el de Zaqueu.
Encara hi ha una altra diferència entre l’Antic Testament i el Nou. En el Nou Testament, la conversió és una crida per a tothom, no només per al poble d’Israel.
La conversió no es fa d’un dia cap a l’altre sinó que és tot un procés. Segons sant Benet és com un camí que porta cap a la humilitat. Per convertir-se cal reconèixer que som limitats i per molts propòsits que ens fem no és possible que ens en sortim sols. Cal que hi hagi una transformació de la voluntat, és a dir, hem de seguir la voluntat de Déu, que podem conèixer gràcies a la pregària i també escoltant els altre.
També cal transformar els pensaments i les emocions. S’ha de reflexionar sobre els nostres sentiments, quines són les temptacions.
Segons la Maria del Mar hi ha 3 tipus de temptacions importants:
• Viure com si Déu no existís. Creure’ns autosuficients.
• Pensar que Déu ens ho solucionarà tot i tenir una actitud passiva.
• Buscar el camí més fàcil, evadint-nos de les situacions difícils. (Hi ha molta gent que diu “a viure, que són quatre dies” i passa de tot).
Per això cal tenir de tant en tant el cor quiet i estar a l’aguait de quan Déu ens parla, tenir clar què és el que ens convé transformar, implorant la seva ajuda. Ell, a vegades, se’ns manifesta en situacions inesperades, a vegades molt difícils. Però no hem de pensar que ens castiga sinó que ens interpel•la a través de les dificultats; no deixem mai de confiar-hi, fem el que fem continua estimant-nos.
Vam acabar el recés, com sempre, aplegant-nos en l’eucaristia. El recés va finalitzar, però el procés de conversió continua.
Montserrat Jordà
Nadal 2011
I aquí estem el grup d'Escola de Vida amb el mateix entusiasme i el mateix carisma de sempre: l'acollida, l'afecte i l'agraïment per part de tots i totes els integrants del grup com queda demostrat pels detalls que han tingut amb els seus monitores per motiu del Nadal.
Especialment aprofito aquestes línies per agrair personalment l'interès i la preocupació que ha tingut el grup amb motiu de la meva recent revés de salut. Gràcies a tots i totes! Déu va escoltar les vostres oracions.
Com deia al principi, un Nadal més, que es va celebrar amb la participació i col · laboració del Centre Obert, és a dir, amb les dues generacions tan dispars per edat, amb interès i alegria.
Aquest any, a més de ser més participativa, més nombrosa, va ser una celebració més acurada i preparada. Va començar amb una Eucaristia per a Escola de Vida, que aquest any va tenir lloc a la capella, per tal de deixar temps i lloc al nostre local per preparar la celebració conjunta amb el grup juvenil.
Com he dit abans, aquesta va ser molt participativa, ja que els xavals van realitzar preguntes sobre el Nadal a la gent gran per després ser comentades per tots els assistents a l'acte.
Seguidament es va projectar un vídeo tenint com fons la cançó de Sergio Dalma de la Marató de TV3: "Em dons força", del contingut tan profund i emotiu es van extreure conclusions molt interessants que es van anar col · locant en un arbre simbòlic.
A continuació el grup de la gent gran va obsequiar els joves amb un modest detall nadalenc, que havia confeccionat en dies anteriors amb molt esforç i afecte, pel que es va pregar als joves que ho apreciessin en la seva vàlua.
Es van cantar cançons i nadales i es va acabar, com sempre, amb un abundant àpat propi d'aquestes festes.
Només em resta desitjar-vos un any 2012 ple de salut, entusiasme i positivisme.
Fins aviat!
Trini Rodríguez, Vda. de Manzano
