Una parròquia oberta a ...
Parròquia
Sant Joan Bosco
Barcelona
Cooperadors
Jornades d’Espiritualitat de la Familia Salesiana a Roma
Entre el 16 i 19 de gener s'han celebrat els XXXII Jornades d'Espiritualitat de la Família Salesiana a Roma. Un total de 420 participants dels 45 de la Regió Ibèrica dels diferents grups de la Família Salesiana i de totes les Inspectories. Quatre dies per a conèixer com viure l'Espiritualitat que Don Bosco va viure, per a sentir-la, experimentar-la i poder explicar-la.
Totes les Ponències, els Testimonis, el vídeos de les jornades i els fotografies els podeu TROBAR a http://gfs.sdb.org/es/
Algunes imatges recullen tot el viscut.
A la pregunta, que t'emportes d'aquestes jornades?
Hay una resposta comuna: SENTIT de pertinença de família, dimensió d'universalitat, un bossa plena d'idees, de Propostes per portar a terme, d'actituds per la vida ... i algunes respostes mes concretes: "Hem de cuidar molt més la dDimensió espiritual dels educadors de les Nostres obres i de tots els que formen part de la Família Salesiana, per a què veritablement puguem desenvolupar la nostra tasca educativa i estar presents en mig del Joves amb la consciència de viure cada moment a la presencia amorosa de Déu. "
A tot moment han estat presents els joves, com a destinataris i protagonistes. Les famílies com a
espais, com a Comunitats per a l'evangelització, i la Família Salesiana com a moviment espiritual apostolic, tal i com ha insistit en varies ocasions el rector Major i això ha donat els seus fruits des de l'inici de les jornades. Aixi ho explicava una Salesiana Cooperadora participant: "Tenim que enfortir el sentit de Família Salesiana i els llaços que ens uneixen, de cara a poder avancar i aconseguir projectes sòlids que siguin la veritable resposta a lesnecessitats dels nostres joves, braç amb braç, unint esforços , conun mateix cor i compartint alegries i patiments. "
Una interesant experiència, intensa, recomanable ... I podria seguir amb molt més testimonis.
Tal i com expressava Don Pascual Chávez, Rector Major: Aquestes són les darreres jornades en les que Don Adriano i jo mateix els vivim com a vicari i rector major, respectivament; però el millor és que això no per a i la família salesiana ha de continuar avançant en el Seu camí, la seva missió i comunió, augmentant i multiplicant la seva caritat pastoral amb la vista posada a la santedat, la pròpia i la dels joves.
Una experiència molt recomanable per a tots, joves i no tant joves. Us ho recomano.
Marian Serrano i Milagros Llombart (SSCC)
Salesians cooperadors.
Gran família en el món
Els SSCC -Salesians Cooperadors- som una gran família en el món.
Déu ens va crear per a la comunitat, per l'amor. Viure en comunitat és tenir l'oportunitat constant d'estimar, una mostra d'això és la comunitat de Salesians Cooperadors a la Parròquia de Sant Joan Bosco a Barcelona.
Una comunitat que va tenir una acollida amorosa per a aquesta estrangera. Sóc una dona mexicana, Salesiana Cooperadora, vaig venir a Barcelona a estudiar i em vaig trobar, per obra de Déu, la meva família en Crist i Don Bosco.
El terme família és habitual en la tradició salesiana.
El que ens permet viure un esperit comú allà on ens trobem i experimentar més el tenir "un sol cor i una sola ànima", com ho vaig viure amb els meus germans Salesians cooperadors de Barcelona; compartint valors com la solidaritat, l'amabilitat, la unitat , la correcció fraterna, el vetllar i pregar els uns pels altres, fruit de la presència del Déu de l'Amor en les nostres vides.
Avui puc donar testimoni d'haver viscut l'esperit de família. Sense previ coneixement de les nostres persones i vides, es va donar una calidesa afectiva i es van revifar els valors cristians. N'hi havia prou saber-nos Salesians Cooperadors.
Convocats tots pel Senyor, formem Església, som el cos, i com diu Sant Pau, Crist és el cap. Units per Ell ens trobem per ajudar-nos a estimar més Déu i seguir donant testimoni.
Continuem doncs, compartint la missió de la família salesiana, no importa el lloc, el continent, ni la raça, el nostre distintiu salesià per excel · lència és el "dóna mihi ànimes, coetera tolle". Seguim treballant pel Regne de Déu a la Terra, i per tants i tants joves que tenen set d'Ell.
Avui veig en cada un dels Cooperadors de la meva comunitat catalana a un germà, a una germana entranyables. A cada persona he vist qualitats i talents al servei dels altres, han estat un gran exemple i testimoni d'una autèntica comunitat salesiana. Som família aquí i allà. Pels segles dels segles ...
"Gràcies per la Seva acollida i fraternitat".
Lorena Valenzuela,Zacatecas, MèxicAdoptada en el grup de SSCCde la Parròquia Sant Joan Bosco
De fer a ser.
Un esdevenir en la nostra vida
Al llarg de la nostra vida anem passant per una sèrie d’etapes que van des de la més gran activitat en edats primerenques de la vida, com la infantesa i sobretot la joventut (FER) fins a etapes de més serenor, de més lliurar-se als altres, en les que prima més el SER, propi d’edats més adultes i de més gran maduració personal.
Quan més o menys ens trobem a la meitat de la vida i fem el pas d’una etapa a l’altra, hi ha un moment de crisi en les nostres vides, un cert trencament i un pas important en el que tot i continuar actius, el centre de la nostra vida ja no és l’activitat. I no parlo tan sols de la jubilació laboral que tot i ser important en la mida en que ens fa ser i sentir-nos productius per la societat. Em refereixo a donar sentit a la vida pel que som i no sols pel que fem.
Durant tota la nostra vida anem poc a poc construint-nos com a persones, i cal fer-ho sempre amb un pla traçat. De la mateixa manera que quan planifiquem un viatge sabem a on anem i quin serà el nostre recorregut ( per quina autopista o autovia passarem, quan ens aturarem per dinar...) resulta imprescindible tenir clar quin és el nostre projecte no fos cas que un dia, de sobte ens aturéssim i no sabéssim ni on som ni cap a on estem anant ni per què.( Si no sabem a on anem... , a on arribarem?) No podem deixar que l’entorn, les circumstàncies se’ns enduguin, hem ser nosaltres mateixos qui portem les regnes de la nostra pròpia vida. I per tot això resulta i m p r e s c i n d i b l e saber qui som, quines son les nostres capacitats i febleses.
En el temple grec de Delfos, dedicat al déu Apol·lo, es trobava la inscripció “Coneix-te a tu mateix”. Aquest advertiment tenia per objecte incitar a l’home a reconèixer els límits de la seva pròpia naturalesa i a no aspirar al que és propi dels déus.
Aquest lema va ser utilitzat per Sócrates com a base de tota la seva filosofia i fa incidència no sols en el coneixement dels nostres límits sino també en la de la seva pròpia naturalesa i a no aspirar al que és propi dels déus.
Aquest lema va ser utilitzat per Sócrates com a base de tota la seva filosofia i fa incidència no sols en el coneixement dels nostres límits sino també en la importància de l’autodomini i el control personal sobre les nostres emocions.
“Coneix-te a tu mateix” Arribar a conèixer-se en profunditat a un mateix no es fácil. Saber ben a fons quines són les meves pors, les meves angoixes i alhora els meus punts forts, les meves capacitats són un punt clau per arribar a aceptar-me i també a controlar tot allò que no m’acaba d’agradar de mi mateix.
Descobrir-se a un mateix es una tasca de tota la vida i cal haver-se descobert prou bé per ajudar els altres a descobrir-se mentre que FER en excés sense parar i amb poca programació ens pot arribar a angoixar, per la gran quantitat de coses que podem portar entre mans, feina, família ( l’estrés és un dels grans mals del nostre temps...), en canvi, SER és quelcom que omple. Un SER en profunditat farà brollar un FER que surt de dins de manera fluida i dóna un veritable sentit a la nostra vida.
Montse Vilaplana.
Grup de Salesians Cooperadors.
(Reflexió feta a partir dels Exercicis
Espirituals predicats als Salesians
Cooperadors per Alex Damians
(SDB) gener 2011
Familia, jóvenes, comunidad
La familia tiene un papel importante para la sociedad y para la iglesia: los hijos en la familia pueden ir descubriendo su vocación al amor y vivir la experiencia del amor de Dios. Todas estas vivencias profundas se transmiten desde la cotidianeidad, desde la vida de cada día, desde el testimonio de vida de los padres.
La familia tiene un papel innegable en el primer anuncio del evangelio a los hijos y en la transmisión de la fe. Destaca de una manera especial, entre las misiones de la familia, la integración de los hijos en la comunidad eclesial.
Para que la familia pueda desarrollar su tarea de integración de los jóvenes en la comunidad, es necesario que esta familia sea miembro activo de la comunidad, que participe, que se comprometa y que la comunidad eclesial sea un referente en la vida familiar La integración de la familia en la Iglesia, permite transmitir a los hijos la importancia que tiene la comunidad para la vivencia de la fe y la imposibilidad de vivir el mensaje del evangelio en solitario, aislado de los hermanos en la fe.
La comunidades deben crear espacios para las familias, donde éstas, desde su realidad cotidiana, puedan participar plenamente en la vida comunitaria. En ocasiones contemplamos comunidades que manifiestan su malestar por la falta de jóvenes. Nos debemos preguntar si esta comunidad es miembro activo de esta integración de los jóvenes y de sus familias, o simplemente espera que los jóvenes se amolden a sus exigencias.
La integración de los jóvenes necesita de la creación de espacios de intercambio, de discernimiento, de crecimiento vocacional, de un trabajo coordinado de Pastoral Juvenil y de Pastoral Familiar. Los laicos debemos tener una intervención activa en varias líneas de acción:
1 – Promoviendo la integración de las familias en la comunidad eclesial, desde la acogida y posterior seguimiento de las familias, especialmente de aquellas que acuden a la iglesia para solicitar algún sacramento para ellas o sus hijos.
Potenciar la creación de equipos de matrimonios contribuye al crecimiento personal, cristiano y salesiano de los padres; de este modo, de manera indirecta, se realiza una acción importante de colaboración en la educación cristiana de sus hijos.
2 – Asegurando la coordinación entre las acciones pastorales que intervienen en el entorno del joven: familiar, juvenil, vocacional,… Cada día es más necesario el trabajo en red, que responda a las complejas realidades de los jóvenes.
3 – Potenciando la creación de espacios para la incorporación de los jóvenes a la comunidad. Si la acogida siempre debe ser un hecho activo, en el caso de los jóvenes esto es absolutamente crucial. La comunidad debe acoger activamente a los jóvenes, manifestarles su aprecio, su apoyo, su proximidad, su capacidad para acompañarlos en los momentos que les han tocado vivir. Siempre atentos a la realidad actual, y olvidando los tiempos en los que los jóvenes eran de otra manera.
Deberemos crear:
Una liturgia renovada, cercana a las sensibilidades de los jóvenes, que conecte con sus vivencias personales y les proyecte hacia el encuentro con el Padre, Catequesis y grupos de fe que ayuden al descubrimiento de las verdades fundamentales de la fe, y como en la liturgia, conectando con las sensibilidades y las vivencias juveniles.
Los maestros definimos como “aprendizajes significativos” a aquellos que enlazan con las vivencias de los chicos, los maestros, también, sabemos que sólo desde los “aprendizajes significativos” podemos construir e introducir cambios en nuestros alumnos. En la transmisión de la fe y de sus verdades, pasa algo similar: es necesario partir de la realidad del joven y de sus vivencias previas.
Entornos atrayentes donde se compaginen lo lúdico, con lo formativo y la evangelización, donde los jóvenes vean recogidas y valoradas sus aspiraciones, donde puedan vivir con vitalidad y alegría sus experiencias, sus encuentros, sus ganas de fiesta y su alegría. Ciertamente las familias agradecen mucho que la comunidad les facilite estos espacios, puesto que integrar a sus hijos en una comunidad en estas condiciones, entonces es fácil y natural.
Chema y Anabel
Salesianos Cooperadores
Parroquia Sant Joan Bosco