Una parròquia oberta a ...
Parròquia
Sant Joan Bosco
Barcelona
Pelegrinació a Israel
Es necessita clau per accedir-hi
Pelegrinació a Israel
VIVÈNCIES D’UNA PELEGRINA
Visitar el País de Jesús sempre ha estat una de les aspiracions de molts cristians a través dels segles.
Nosaltres hem tingut aquesta oportunitat.
Ha estat possible per a un grup de 46 persones, bàsicament de la nostra Parròquia de Sant Joan Bosco i la de Sant Bernat de Claravall (Ciutat Meridiana), així com persones amigues dels que hi hem participat.
Ha estat una preciosa experiència de conviure entre tots els pelegrins amb els que ens hem sentit veritablement més que amics, germans.
Ja des del primer moment, a l’arribada a Tiberias, en Josep Mascaró - amb la seva impecable barretina catalana - ens va repartir uns distintius personals amb els que ens vàrem anar identificant durant els 8 dies de pelegrinatge. Però també ens va donar un tarja del “pelegrí invisible”. L’objectiu era ben clar: tenir cura especial, encara que fos de forma secreta, d’aquella persona per tal que se sentís acompanyada i especialment amiga fins al moment de la fi del viatge.
Ja en reunions prèvies al viatge, l’agència Ruth Travel i el mateix acompanyant, en Josep, ens van anar preparant per aquesta experiència perquè no fos un viatge turístic sinó una veritable experiència de fe. I així ha estat: hem sentit molt propers a la nostra vida els principals esdeveniments del pas de Jesús per la seva terra i en el nostre temps.
Des del primer moment vàrem posar la peregrinació als peus de la Verge del Carme, amb l’Eucaristia al Mont Carmel i la pregària a Maria de Natzaret on “Jesús prengué carn”.
Quan escoltarem i reflexionarem la Paraula de Déu, sempre ens quedaran ben gravades les Benaurances i el lloc on les va proclamar; la Transfiguració de Crist al Tabor; l’esmorzar preparat a la vorera del llac; la visió de Jerusalem des de la Muntanya de les Oliveres, el lloc on Jesús va plorar en veure el desagraïment de Jerusalem o on ens va ensenyar el Parenostre; l’Hort de les Oliveres i el lloc on Jesús es va sentir sol, suant com gotes de sang.
Si volgués destacar alguns moments que de manera especial ens van emocionar, voldria citar la pregària a Betlem, al lloc on diu la tradició que va néixer Jesús; la Missa al Camp dels Pastors que reberen la Bonanova del seu naixement; la missa dins del vaixell, al Mar de Galilea. Era com si sentíssim la presència de Jesús en aquella barca dels pescadors Apòstols que novament ens deia: “Vine, segueix-me”. Destacaria també, la Missa al Cenacle de l’Últim Sopar amb els seus amics; la presó on va estar tancat Jesús; el recorregut del Viacrucis pels carrers per on va passar Jesús cap el Calvari i la nostra pregària a la tomba on va ser enterrat. Tampoc no oblidem la visita al Mur de les Lamentacions.
Especialment emotives van resultar la celebració a Canà, on els matrimonis renovaren el seu compromís d’amor per sempre i, els altres, renovàrem el nostre agraïment per la família que els Senyor ens ha donat. També destaco la renovació del nostre compromís baptismal, rebent les aigües en el nostre cap, dins del riu Jordà; la Missa de Glòria, al Calvari, al costat del lloc on va reposar el cos de Jesús.
Novament, els últims dies vàrem recordar la presència de Maria en la visita a la seva cosina Elisabet, l’església de sant Joan Baptista, així com el lloc de la Dormició de Maria i la considerada Tomba momentània de la Mare de Jesús.
Com espectaculars vull destaca la pujada en telecabina a Masada, símbol de la resistència jueva contra la dominació romana; la visita a Qumram, amb les coves on es trobaren els cèlebres papirs de la Bíblia... I no podria mancar el bany al Mar Mort, el lloc més baix de la terra, ben “embetumats” de l’asfalt del fons del mar, amb la creença de que així es treuen les arrugues del cos i es conserva una pell ben fina... Veurem si és cert ! No hi podia mancar tampoc la foto, ben estirats al mar, tot llegint el diari. Un prodigi pels que no saben nedar!!!!.
Cal dir que en cada lloc que visitàvem, fèiem present el text evangèlic de referència, acompanyat de les fitxes i la col·lecció de cants que ens havia preparat en Josep.
Lògicament durant el sopar de comiat es va descobrir qui era el nostre “pelegrí invisible” i d’ell rebérem un obsequi de record. Anteriorment, de part del Ministre de Turisme d’Israel, ens van lliurar un document, certificant el nostre pelegrinatge a Israel.
Un sentiment ben compartit per tots ha estat el d’agraïment al Senyor i a Maria per haver estat possible aquest pelegrinatge. Alguns afirmaven, emocionats: “Per a la meva vida cristiana aquesta experiència personal marcarà un abans i un després.” Als pocs dies d’arribar a casa, en Josep ens va enviar la ressenya d’alguns llibres per aprofundir més i de forma senzilla, la vida de Jesús al que ara coneixem millor.
No hi pot mancar tampoc un gràcies a la nostra guia, Ronit Choclin, que va manifestar ser una autèntica enciclopèdia de saviesa així com a l’agència de viatges Ruth Travel que va programar les diverses jornades segons li havíem demanat.
Ah! Una última informació. El capità de l’avió Boeing 848 ens va obsequiar amb un intens i no previst ball dins de l’avió, pocs minuts abans d’aterrar puntualment a Barcelona, en mig d’una solemne tempesta: amunt, avall, dreta, esquerra... Era com la Yenka! Ben merescut l’aplaudiment, en sentir que totes les rodes ja tocaven a terra.
Hem quedat que ens tornarem a trobar el mes de setembre o d’octubre par a compartir aquesta experiència i rebre un obsequi visual seleccionant algunes de les més de 6.000 fotografies i de les hores i hores de filmació...
Des de la nostra WEB us volem donar les gràcies perquè, us ho podem assegurar, vàrem notar ben palesament l’eficàcia de les vostres pregàries. GRÀCIES, DE TOT COR !!!!
LA “CRONISTA INVISIBLE”
Sortida a Montserrat
És típic dels ciutadans de Catalunya aprofitar qualsevol esdeveniment important de la família per anar a visitar la Mare de Déu de Montserrat, sobretot desque Lleó XIII la va declarar Patrona de les diòcesis catalanes.
Hi ha els que van a casar-s’hi, a celebrar un aniversari,una data significativa, o a posar als peus de la Verge els èxits i els fracassos. Fins i tot tenim una ditaque fa:“No és ben casat qui no ha anat a Montserrat”.
I és que Montserrat és quelcom més que una serraladameravellosa, la muntanya de Montserrat ha adquirit un valor de símbol, símbol de l’elevació del’esperit i posteriorment símbol patriòtic. Un escriptor digué:“Montserrat xucla l’home del món exterioral món interior”. Àdhuc algunes persones que no són creients han confessat que Montserrat els ha impactat.
Evidentment, el centre de tot és la Mare de Déu, quecondueix els fidels cap a Jesucrist.
La nostra parròquia, com tantes altres, tambésegueix la tradició de pujarcada any a Montserrat per demanar a la Moreneta l’ajuti col·laboració en el nou curs.
Que ens faci arribar la llum deCrist perquè il·lumini el nostre trajecte i treballem junts amb il·lusió i esperança. Hi vam pujar dos autocars,un amb els nois i noies del Centre Obert i l’altre amb la resta de la gent.
Aquest any la major part eren forasters –que benvinguts siguin!–. Hi havia alguna persona que deia que no hi havia estat mai i tot just baixar de l’autocar quedà embadalida contemplant la majestàtica naturalesa.
Quan hi vam arribar, la boira encara ocupava gran part dels cims i es feia sentir una frescor tardorenca agradable.
Davant nostre un reguitzell de turistes va passar corrent cap al monestir per anar a venerar la Moreneta.
Com que no ens van presentar cap programa, cadascú va escollir el seu itinerari: uns cap a la cova, on diu la llegenda que hi van trobar la Mare de Déu, altres cap a
Sant Joan, on sovint trobes joves que fan el primer tempteig d’escalada, altres a la missa conventual...
Anant cap a S. Miquel hi ha un monòlit dedicat a Maragall amb unes paraules que podrien ser una escaient recomanació per a cada un de nosaltres: Esforca’t en el teu quefer com si de cada detall que pensis, de cada paraula que diguis, de cada peça que posis, de cada cop de martell que donis depengués la salvació de la Humanitat. Perquè en depèn, creu-ho.
A la una ens vam reunir al cambril de la Verge per celebrar l’eucaristia. Tot passejant vam arribar al self service per dinar en el lloc que teníem reservat. La parròquia va tenir la gentilesa d’endolcir-nos les postres amb uns pastissets.Després de la fotografia als peus de S. Joan Bosco vam emprendre l’anada cap a l’autocar, sense cap cant, ni dins l’autocar tampoc. La gent de sempre vam trobar a faltar la Rosa Puig, que sempre engrescava la gent i els donava còpies de les cançons perquè tothom les anés seguint i quina gatzara que fèiem!S’havia acordat la tornada a Barcelona a les 4, crec que massa aviat, però un increïble malentès la va endarrerir mitja hora.
Montserrat Jordà
