Una parròquia oberta a ...
Parròquia
Sant Joan Bosco
Barcelona
Quaresma 2015
Seguim les petjades del Crist
Jesús ha ressuscitat!!!
Diumenge de Pasqua
Jn 20, 1-9
El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.» Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc. Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.
--------------------------------------------------
Anaren al sepulcre, i no el veieren.
Anaren a la mort, i no el trobaren.
Buscaren entre els difunts, entre la tenebra dels que ja no hi són, s’esforçaren rebuscant-lo en el NO de l’univers. Però allí no estava.
Déu està en el SÍ. En el SÍ a la Vida, en el SÍ a l’Amor, en el SÍ al sentit ocult i desconegut d’aquest patiment teu. Déu habita el SÍ, Déu crea el SÍ, Déu és el SÍ sobre el que s’aferma la teva pròpia Vida.
Perquè no existeixes per casualitat. Perquè no has vingut al món com una coincidència. Perquè no estàs aquí com un descuit. La teva Vida té sentit, sí. La teva vida ha estat volguda des de sempre, sí. Els teus problemes et porten endavant, sí. El teu camí està sembrat de dificultats, perquè aprenguis a superar-les, i d’amor, perquè puguis entregar-te als altres. Sí.
Ser conseqüents
amb el seguiment de JESÚS
Diumenge de Rams
La Quaresma és un temps preciós de renovació espiritual, perquè aprenguem a descobrir Déu en les nostres vides, escoltar-lo i ser fidels al camí de vida que Jesús ens mostra a l’Evangeli.
La Paraula d’aquest diumenge ens diu que Déu és dins nostre. Ha posat la seva Llei, el seu desig de vida nova, en el nostre cor; per això, per descobrir Déu hem d’escoltar amb sinceritat el nostre cor. Així ho va fer Jesús.
I dintre del nostre cor, escoltarem la veu de Déu que ens diu que val la pena morir a nosaltres mateixos, als nostres egoismes, per pensar en els altres, per estimar, per consolar i portar pau. Com el gra de blat que solament dóna fruit quan cau a terra i mor.
Jesús enlairat a la creu ens diu que la manera de salvar els altres és lliurar la nostra vida per amor, sense prejudicis. Que l’amor es més fort que la mort. Per això, el gran repte que tenim com a cristians és estimar com va estimar Jesús. Aquesta és la victòria que venç la mort.
Reflexiona…
-
Dedica un temps durant la setmana a escoltar el teu cor...I veuràs com Déu et parla...Què creus que vol de tu?
-
Posa’t davant la creu de Jesús i deixa’t penetrar pel seu amor incondicional...I pensa en alguna persona a la que hauries d’estimar més i amb signes concrets
Per pregar…
Senyor, avui ens convides al silenci. A fer callar les nostres pretensions més o menys interessades...Massa vegades t’aclamem i al cap d’uns estona ens oblidem de seguir-te amb totes les conseqüències.
Amb freqüència vénen persones demanant-me explicació de la meva manera de pensar i de viure com a cristià, i m'adverteixen de la inútil desraó d’estimar-te i de seguir-te; i pocs s'arrisquen a fer amb mi un nou camí de vida.
Senyor, el relat de la teva passió ens convida a prendre partit, a definir-nos, a superar el què diran o el ridícul...
Però val la pena reprendre cada matí el camí de la fe, amb l'alegria i confiança que ens arriben de la teva Pasqua, de la teva vida, plena d'amor sense mida, lliurada a la mort i ressuscitada. Amén.
Donar fruit és el que importa
5è diumenge
La Quaresma és un temps preciós de renovació espiritual, perquè aprenguem a descobrir Déu en les nostres vides, escoltar-lo i ser fidels al camí de vida que Jesús ens mostra a l’Evangeli.
La Paraula d’aquest diumenge ens diu que Déu és dins nostre. Ha posat la seva Llei, el seu desig de vida nova, en el nostre cor; per això, per descobrir Déu hem d’escoltar amb sinceritat el nostre cor. Així ho va fer Jesús.
I dintre del nostre cor, escoltarem la veu de Déu que ens diu que val la pena morir a nosaltres mateixos, als nostres egoismes, per pensar en els altres, per estimar, per consolar i portar pau. Com el gra de blat que solament dóna fruit quan cau a terra i mor.
Jesús enlairat a la creu ens diu que la manera de salvar els altres és lliurar la nostra vida per amor, sense prejudicis. Que l’amor es més fort que la mort. Per això, el gran repte que tenim com a cristians és estimar com va estimar Jesús. Aquesta és la victòria que venç la mort.
Reflexiona…
-
Dedica un temps durant la setmana a escoltar el teu cor...I veuràs com Déu et parla...Què creus que vol de tu?
-
Posa’t davant la creu de Jesús i deixa’t penetrar pel seu amor incondicional...I pensa en alguna persona a la que hauries d’estimar més i amb signes concrets
Per pregar…
Et busquem, Déu Pare nostre...
Mereix la pena la recerca de la teva veritat i del teu amor.
Tu ets força en moments de dolor, consol en la confusió,
port segur en la tempesta de la vida.
Mereix la pena deixar coses o abandonar projectes
per poder créixer en el teu amor.
Ens urgeix creure en aquest lloc sagrat que és la teva bondat.
Ens busques, creus en nosaltres, ens estimes sense mida.
Ens esperes i ens dónes la benvinguda quan hem estat lluny.
Déu de tots els qui et busquen.
Beneeix els nostres desitjos més profunds.
Mantén-nos en el camí que condueix a Tu.
Et donem gràcies per les vegades que ens has buscat,
i vols que et trobem en el nostre propi jo i en la gran casa
del món. Amén.
El camí de la fe no té edat
4t diumenge
La Quaresma és un temps propici per renovar la nostra fe. Com diu Jesús a Nicodem, un temps per “néixer de nou”; per experimentar Jesucrist com a Vida i Llum en el camí de la vida. Malgrat la nostra edat. Malgrat els intents fallits de viure més autènticament como a seguidors de Jesús.
I “néixer de nou”, segons Jesús, comença per canviar el “chip”, renovar la nostra mirada i relació amb Déu i amb els altres.
-
Un Déu que no és quelcom exterior a nosaltres, sinó la Veritat més profunda de nosaltres mateixos. Un Déu present en la nostra vida, en les persones i en el nostre món, i no fora.
-
Un Déu que rebutja tots els ídols amb els qui envoltem la nostra vida.
-
Un Déu l'única exigència del qual és l'Amor i el Perdó a tothom.
-
Un Déu que vol que el seguim lliurement i no per obligació.
Reflexiona…
-
La invitació a “néixer de nou”, que Jesús fa al vell Nicodem, et diu alguna cosa en aquest moment de la teva vida?... La veus amb esperança o potser ja no creus que això sigui possible?
-
Revisa la teva relació amb Déu a la llum de les característiques indicades anteriorment. ¿Quina mirada i relació amb Déu has de renovar per ser seguidor fidel de Jesús?
-
La teva relació nova amb Déu està renovant també la teva mirada sobre les persones, i fa realitat l’amor i el perdó que ens diu Jesús a l’Evangeli?
Per pregar…
Distingeix-me, Senyor, amb el teu amor.
Posa la teva Llum en el meu front perquè no sigui un número qualsevol, un tros d'identitat perduda enmig d'una massa anodina i sense rostre.
Marca'm bé els ulls, traça un signe de tendresa
en el meu cor i a les meves mans,
perquè estimi de debò als altres.
No permetis que l'ambient rutinari ofegui la meva llibertat per confessar-me cristià davant la gent.
Vull sentir-me lliure i responsable, lluny dels camins uniformes, per a construir el teu Regne. Perquè la Vida que Jesús ens mostra germini cada dia, sense caure en el pessimisme o la desconfiança. Amén.
Som temple de Déu:
Do i responsabilitat...
3r diumenge
Aquest temps de Quaresma és un temps favorable perquè els creients visquem la nostra fe amb més autenticitat. Viure la fe vol dir creure de tot cor en l’amor incondicional de Déu. Tot Ell és pur regal. I la nostra relació amb Ell ha de ser filial, confiada, generosa i despresa.
Quan entenem això, vivim els manaments de Déu com a camins de llibertat i d’encontre amb Déu i amb els germans, i no com una llei freda que intentem complir-la per tenir Déu content i així evitar el seu càstig.
Però la llei de Déu per al cristià és Jesucrist. En la seva persona, Déu ens ha manifestat la Llei definitiva, el que vol de nosaltres perquè visquem com a fills seus i germans entre nosaltres.
Per això, Jesús és el veritable Temple de Déu; perquè gràcies a Ell podem comunicar-nos amb Déu. I des de la fe en Jesús, como diu l’apòstol Pere, també nosaltres som les pedres vives d’aquest temple.
Reflexiona…
-
Estic convençut/da que la meva relació amb Déu ha d’estar presidida per l’amor i no pel temor? Solament així vivim els manaments com a camins de llibertat i d’encontre amb Déu i els germans.
-
Jesús és el Temple de Déu, on Déu ens parla i ens comunica el seu amor i la seva proposta de Vida nova. I a partir de Jesús, aquest temple, com diu l’apòstol Pere, som nosaltres, com a comunitat cristiana. N’estic convençut?
-
Això fa que la nostra parròquia sigui important no per l’edifici sinó per la comunitat que viu la comunió, celebra la fe i es compromet en el servei als altres. Com participes en aquest triple objectiu?
Per pregar…
Renova la nostra vida, Déu Pare nostre,
Quan perdem de vista la bellesa i la bondat de la terra.
Quan la bondat dels altres se'ns perd enmig dels nostres prejudicis i preocupacions.
Quan creixem massa acostumats a la rutina de cada dia.
Renova la nostra vida, Déu Pare nostre,
Quan la solitud ens persegueix.
Quan l'esperança s’esvaeix en els nostres cors.
Renova la nostra vida, Déu Pare nostre,
Quan sembla que la foscor mai dóna pas a la llum.
Quan el dolor del món afebleix la nostra compassió.
Renova la nostra vida, Déu Pare nostre.
Dóna’ns força per reconstruir la nostra vida, i puguem oferir-la a tothom com a veritable Temple de Déu. Amen.
Escoltem Jesús...
Val la pena
2n diumenge
Ens costa dir “sí” a Déu...És un SÍ que no s’acaba mai, i no sabem on ens pot conduir.
Ens cal admetre que la fe d’Abraham ens descol·loca, perquè ens posa davant d’una alternativa molt agosarada: seguir Déu com el sentit definitiu de la meva vida, o absolutitzar altres realitats o persones, àdhuc un de la pròpia família.
També els tres deixebles (Pere, Jaume i Joan) estan tan bé a dalt de la muntanya contemplant la persona transfigurada de Jesús (figura del Ressuscitat), que els costa admetre que la vida de Jesús acabi a la creu.
Tota una invitació perquè deixem la nostra muntanya de la tranquil·litat i la recerca obsessiva de seguretats i baixem al pla, a la realitat de cada dia, en la que ens trobem amb situacions socials o persones concretes que, potser, posen en crisi la nostra fe, i ens demanen un testimoniatge més visible de la vida que Jesús ens mostra a l’Evangeli.
Reflexiona…
-
Pensa en les situacions en que et costa més escoltar Jesús i dir “sí” a Déu...
-
La fe d’Abraham ens recorda que fàcilment “absolutitzem” persones i coses i les convertim en Déu...¿És aquesta la teva experiència? ¿Què o qui substitueix Déu en el moment actual de la teva vida?
-
El més fàcil és quedar-se a la muntanya i gaudir dels moments bonics (com els tres deixebles...). Però hem de baixar al pla de la vida, amb totes les dificultats: però amb el repte de viure-les amb la mateixa mentalitat i sentiments de Crist. La Quaresma ens convida a fer-ho.
Per pregar…
Senyor, no ens és fàcil resar avui amb la mateixa fe d'Abraham. Ens falten moments de silenci, i tot just trobem les paraules per parlar-te.
Sembla, Senyor, que estàs en una altra riba,
i la meva veu no arriba a les teves oïdes.
I no obstant això, vull remar contra corrent,
resar-te a mitja veu; ho necessito.
Sense pregària em quedo buit, veient com la vida,
sense aquest fonament que és el teu amor de Pare,
és com la pols i la cendra que es dilueix al primer buf.
Vagi a Tu la meva pregària, en contra d'aquest grapat de veus que, amb el seu soroll, impedeixen escoltar Jesús i ofeguen el meu silenci que t'enyora. Amén.
Jesús ha resucitado!!!
Domingo de Resurrección
Jn 20, 1-9
El primer día de la semana, María Magdalena fue al sepulcro al amanecer, cuando aún estaba oscuro, y vio la losa quitada del sepulcro. Echó a correr y fue donde estaba Simón Pedro y el otro discípulo, a quien tanto quería Jesús, y les dijo: "Se han llevado del sepulcro al Señor y no sabemos dónde lo han puesto." Salieron Pedro y el otro discípulo camino del sepulcro. Los dos corrían juntos, pero el otro discípulo corría más que Pedro; se adelantó y llegó primero al sepulcro; y, asomándose, vio las vendas en el suelo; pero no entró. Llegó también Simón Pedro detrás de él y entró en el sepulcro: vio las vendas en el suelo y el sudario con que le habían cubierto la cabeza, no por el suelo con las vendas, sino enrollado en un sitio aparte. Entonces entró también el otro discípulo, el que había llegado primero al sepulcro; vio y creyó. Pues hasta entonces no habían entendido la Escritura: que él había de resucitar de entre los muertos.
--------------------------------------------
Fueron al sepulcro, y no lo vieron.
Fueron a la muerte, y no lo encontraron.
Buscaron entre los difuntos, entre las tinieblas de los que ya no están, se esforzaron rebuscándolo en el NO del universo. Pero allí no estaba.
Dios esté en el SÍ. En el SÍ a la Vida, en el SÍ al Amor, en el SÍ al sentido oculto y desconocido de tu sufrimiento. Dios habita el SÍ, Dios crea el SÍ, Dios es el SÍ sobre el que se agarra tu propia Vida.
Porque no existes por casualidad. Porque no has venido al mundo con una coincidencia. Porque no estás aquí como un descuido. Tu Vida tiene sentido, sí. Tu vida ha sido querida desde siempre, sí. Tus problemas te llevan hacia delante, sí. Tu camino está sembrado de dificultades, para que aprendas a superarlas, y de amor, para que puedas entregarte a los otros. Sí.
Ser consecuentes
con el seguimiento de Jesús
Domingo de Ramos
Hoy acompañamos con alegría el triunfo de Jesús, entrando en Jerusalen. No hay ninguna persona o autoridad importante en la comitiva.
Esta entrada de Jesús en Jerusalén, aclamado por el pueblo sencillo, es el pórtico del final de su camino humano que acabará en la CRUZ; demostración de su amor gratuito e incondicional por la humanidad.
Una CRUZ que es denuncia de todas las formas de poder de este mundo; y es la manera cristiana de luchar contra la miseria, la esclavitud y el sufrimiento humano. A la luz de la cruz de Cristo es posible una vida nueva para todos.
Reflexiona…
-
Jueves Santo: Jesús –instituyendo la Eucaristía y limpiando los pies de los apóstoles- nos da ejemplo de servicio incondicional a la humanidad...Revisa tu actitud de servicio y ayuda a las personas con las que vives o te encuentras cada día.
-
Viernes Santo: Jesús culmina su vida muriendo en la Cruz como supremo gesto de amor gratuito e incondicional hacia todos nosotros. ¿Hasta dónde llega mi amor?
-
Sábado Santo: Jesús, muerto en el sepulcro, nos dice que el grano de trigo ha de morir para dar fruto, para compartir definitivamente la Vida de Dios Padre. Es el día de la paciencia y de la confianza en Dios, a pesar de su silencio...¿Cómo resuenan estas palabras en tu vida?
-
Vigilia Pascual: Dios Padre, resucitando a Jesús, grita a toda la humanidad que su camino, a pesar de que acabe en la cruz, es el camino que nos da la verdadera vida. ¿Lo crees de verdad?
Para rezar…
Señor, hoy nos invitas al silencio. A hacer callar nuestras pretensiones más o menos interesadas. Con frecuencia te aclamamos y al cabo de unos minutos nos olvidamos de seguirte con todas las consecuencias.
Vienen personas pidiéndome explicación de mi manera de pensar y de vivir como cristiano, y me advierten que no tiene sentido amarte y seguirte; y pocos se arriesgan a hacer conmigo un nuevo camino de vida.
Señor, el relato de la pasión de Jesús nos obliga a tomar partido, a definirnos, a superar el qué dirán...
Pero vale la pena reemprender cada mañana el camino de la fe, con la alegría y la confianza que nos llegan de tu Pascua, de tu vida llena de amor sin medida, entregada a la muerte y resucitada. Amén.
Dar fruto es lo que importa
5º domingo
La Cuaresma es un tiempo precioso de renovación espiritual para que aprendamos a descubrir a Dios en nuestra vida; para escucharlo y ser fieles al camino de vida que Jesús nos muestra en el Evangelio.
La Palabra de este domingo nos dice que Dios está en lo más íntimo de nuestro ser. Ha puesto su Ley, su designio de vida nueva, en nuestro corazón; por eso, para descubrir a Dios hemos de escuchar a nuestro corazón con sinceridad, y dentro de él las múltiples voces que nos llegan del exterior. Así lo hizo Jesús.
Y en nuestro interior escucharemos la voz de Dios que nos dice que vale la pena morir a nosotros mismos, para pensar en los otros, para amar, consolar y ser portadores de paz. Como el grano de trigo que solo da fruto cuando cae en tierra y muere.
Jesús elevado en la cruz nos dice que la manera de salvar a los otros es entregar la vida por amor, sin prejuicios. Que el amor es más fuerte que la muerte. Por eso, el gran reto que tenemos como cristianos es amar como lo hizo Jesús. Esta es la victoria que vence la muerte.
Reflexiona…
-
Dedica un tiempo durante la semana a escuchar a tu corazón...Verás cómo Dios te habla. ¿Qué crees que quiere de ti?
-
Ponte delante de la cruz de Jesús y déjate penetrar por su amor incondicional...Y piensa en alguna persona a la que tendrías que amar más y con signos concretos.
Para rezar…
Te buscamos, Dios Padre nuestro.
Merece la pena la búsqueda de tu verdad y de tu amor…
Eres fuerza en momentos de dolor, consuelo en la confusión,
puerto seguro en la tormenta de la vida.
Merece la pena dejar cosas o abandonar proyectos
para poder crecer en tu amor.
Nos buscas, crees en nosotros, nos amas sin medida.
Nos esperas y nos das la bienvenida cuando hemos estado lejos.
Dios de todos los que te buscan.
Bendice nuestros deseos más profundos.
Mantennos en el camino que conduce a ti.
Te damos gracias por las veces que nos has buscado, y quieres que te encontremos en nuestro propio yo y en la gran casa del mundo. Amén.
El camino de la fe no tiene edad
4º domingo
La Cuaresma es un tiempo propicio para renovar nuestra fe. Como dice Jesús al viejo Nicodemo, un tiempo para “nacer de nuevo”, para experimentar a Jesús como Vida y como Luz en el camino de la vida. A pesar de la edad. A pesar de los intentos fallidos para vivir más auténticamente como seguidores de Jesús.
Y “nacer de nuevo”, según Jesús, comienza por cambiar nuestra mirada y relación con Dios y con los demás.
-
Un Dios que no es algo exterior a nosotros, sino la Verdad más profunda de nosotros mismos. Un Dios presente en nuestra vida, en las personas y en el mundo, y no fuera.
-
Un Dios que rechaza todos los ídolos con los que rodeamos nuestra vida.
-
Un Dios, cuya única exigencia es el Amor y el Perdón a todos.
-
Un Dios que quiere que le sigamos libremente y no por obligación.
Reflexiona…
-
¿La invitación a “nacer de nuevo” que Jesús hace al viejo Nicodemo, te dice algo en este momento de tu vida? ¿Vives esta invitación con esperanza o quizás ya no crees que esto sea posible?
-
Revisa tu relación con Dios a la luz de las características indicadas anteriormente. ¿Qué mirada y relación con Dios debes renovar para ser un fiel seguidor de Jesús?
-
¿Tu relación nueva con Dios está renovando también tu forma de mirar a las personas, y hace realidad el amor y el perdón que nos dice Jesús en el Evangelio?
Para rezar…
Distíngueme, Señor, con tu amor.
Pon tu Luz en mi frente para que no sea un número cualquiera en medio de una masa anodina y sin rostro.
Márcame bien los ojos, traza un signo de ternura
en mi corazón y en mis manos
para que ame de verdad a los otros.
No permitas que el ambiente rutinario ahogue mi libertad
para confesarme cristiano delante de la gente.
Quiero sentirme libre y responsable, lejos de los caminos uniformes, para construir tu Reino. Para que la Vida, que Jesús nos ofrece, germine cada día, sin caer en el pesimismo o la desconfianza. Amén.
Somos templo de Dios:
Don y responsabilidad...
3er domingo
Este tiempo de Cuaresma es un tiempo favorable para que los creyentes vivamos nuestra fe con mayor autenticidad. Vivir la fe quiere decir creer de todo corazón en el amor incondicional de Dios. Todo Él es puro regalo. Por eso nuestra relación con Dios ha de ser filial, confiada, generosa y desprendida.
Cuando entendemos esto, vivimos los mandamientos de Dios como caminos de libertad y de encuentro con Dios y con los hermanos, y no como una ley fría que intentamos cumplir para tener a Dios contento y evitar su castigo.
Pero para el cristiano la Ley de Dios es Jesucristo. En su persona, Dios nos ha manifestado la Ley definitiva, lo que quiere de nosotros para que vivamos como hijos suyos y hermanos entre nosotros.
Por eso Jesús es el verdadero Templo de Dios, porque gracias a Él podemos comunicarnos con Dios. Y desde la fe en Jesús, como dice el apóstol Pedro, también nosotros somos las piedras vivas de este templo.
Reflexiona…
-
¿Estoy convencido/da de que mi relación con Dios ha de estar presidida por el amor y no por el miedo? Solamente así vivimos los mandamientos como caminos de libertad y de encuentro con Dios y con los demás.
-
Jesús es el Templo de Dios, donde Dios nos habla y nos comunica su amor y su propuesta de Vida nueva. Y a partir de Jesús, como dice el apóstol Pedro, este templo somos nosotros, como comunidad cristiana. ¿Estoy convencido de ello?
-
Esto hace que nuestra parroquia sea importante no por el edificio, sino por una comunidad que vive la comunión, celebra la fe y se compromete en el servicio a los demás. ¿Cómo colaboro en estos tres objetivos?
-
Para rezar…
Renueva nuestra vida, Dios Padre nuestro,
Cuando no vemos la belleza y la bondad de la tierra.
Cuando la bondad de los otros se nos pierde por culpa de nuestros prejuicios y preocupaciones.
Cuando crecemos demasiado acostumbrados a la rutina diaria.
Renueva nuestra vida, Dios Padre nuestro,
Cuando la soledad nos persigue.
Cuando la esperanza se desvanece en nuestro corazón.
Renueva nuestra vida, Dios Padre nuestro,
Cuando parece que la oscuridad nunca deja paso a la luz.
Cuando el dolor del mundo debilita nuestra compasión.
Renueva nuestra vida, Dios Padre nuestro.
Danos fuerza para reconstruir nuestra vida, y podamos ofrecerla a todos como verdadero templo de Dios. Amén.
Escuchemos a Jesús...
Vale la pena
2º domingo
Nos cuesta decir “Sí” a Dios. Un SÍ que no se acaba nunca. Y no sabemos a dónde nos puede llevar.
Hemos de admitir que la fe de Abraham nos descoloca, porque nos pone ante una alternativa: seguir a Dios como el sentido último de nuestra vida o absolutizar otras realidades o personas, incluso uno de la propia familia.
También los tres discípulos (Pedro, Santiago y Juan) están tan bien en lo alto de la montaña, contemplando la persona transfigurada de Jesús (figura del Resucitado), que les cuesta admitir que el camino de Jesús acabe dando la vida en la cruz.
Toda una invitación a que dejemos nuestra montaña de la tranquilidad y la búsqueda obsesiva de seguridades, y bajemos al llano, a la realidad de cada día; en la que nos encontramos con situaciones sociales o personas concretas que ponen en crisis nuestra fe, y nos piden un testimonio más visible de la vida que Jesús nos muestra en el Evangelio.
Reflexiona…
-
Piensa en las situaciones en las que te cuesta más decir “sí” a Dios...
-
La fe de Abraham nos recuerda que fácilmente “absolutizamos” personas y cosas y las convertimos en Dios. ¿Es esta tu experiencia? ¿Qué o quién sustituye a Dios en el momento actual de tu vida?
-
La Cuaresma nos invita a hacerlo.Lo más fácil es quedarse en la montaña y gozar de los momentos felices (como los tres discípulos...) Pero hemos de bajar al llano de la vida con todas las dificultades, pero con el reto de vivirlas con la misma mentalidad y sentimientos de Jesús.
Para rezar…
Señor, no es fácil rezar hoy con la misma fe de Abraham.
Nos faltan momentos de silencio, y apenas encontramos las palabras para hablarte.
Parece, Señor, que estás en otra orilla, y mi voz no llega a tus oídos. Y sin embargo, quiero remar contra corriente, rezarte a media voz; lo necesito.
Sin oración me quedo vacío; viendo como la vida, sin ese fundamento que es tu amor de Padre, es como el polvo y la ceniza que se diluyen al primer soplo.
Vaya a Ti mi oración, en contra de este puñado de voces que con su ruido impiden escuchar a Jesús, y ahogan mi silencio que te añora. Amén.
La temptació: oportunitat
per a enfortir la Fe
1r diumenge
L’evangeli de Marc d’aquest 1r diumenge de Quaresma ens presenta Jesús en el desert, abans de començar la seva missió. El desert va ser per a Ell, i també per a nosaltres, lloc de silenci, d’austeritat, de trobada amb Déu. Per això necessitem moments de desert per revisar l’autenticitat de la nostra fe.
Aquest any 2015 som convidats a viure la Quaresma com a oportunitat per "seguir les petjades del Crist". Una conversió que ens faci forts en els moments de prova, constants en la fe i generosos en el despreniment i servei als altres...
Certament que no és fàcil ser cristià o cristiana en el moment actual; implica rics i dificultats. Però també és el moment de fer més visible i creïble que seguir Jesucrist dóna sentit a les nostres vides. Aleshores el desert es torna paradís, la terra eixuta floreix, i la humanitat recupera la fraternitat.
Ha arribat l’hora de la CONVERSIÓ, de descobrir l’amor incondicional de Déu, i seguir Jesús amb totes les conseqüències.
Reflexiona…
-
Com afrontes les dificultats que trobes per ser cristià o cristiana en el moment actual de la teva vida?...Amb pessimisme?...Renunciant a viure amb més autenticitat la teva fe?...Amb la confiança de saber que el Senyor camina sempre al nostre costat?
-
Ser cristià implica prendre amb autenticitat el seguiment de Jesús. Quins camins estic disposat a recórrer en aquesta Quaresma per trobar-me amb el Crist Viu en la Pasqua?
Per pregar…
Senyor, en aquesta Quaresma vull tenir un encontre més autèntic amb Tu; convençut de que cada dia em visites amb el teu amor de Pare, gratuït i incondicional.
Novament, Senyor, em convides en aquesta Quaresma a convertir-me. Fàcilment pensem que això és per als altres; per aquells que fa anys no posen els peus a l’església , o pels que són “mala gent”. Avui, Jesús ens fa la invitació també a nosaltres.
La Conversió és més que un sentiment. És reorientar la nostra marxa per la vida; deixar las velles actituds i caminar amb decisió a l’encontre de Jesús. És deixar de viure entretingut, mirant-me a mi mateix, i viure una relació més evangèlica amb Tu i amb els altres.
Ajuda’ns, Pare, a convertir-nos de debò;
a freqüentar els CAMINS que ens ajuden
a trobar-nos amb Tu i amb els altres. Amén.