Càritas parroquial

Funcionament

Banc d'aliments

Repartiment de roba,

1r y 3r dijous de mes

Repartiment d'aliments,
2n i 4t dijous de mes

Recollida de roba.
Durant els mesos d'estiu, la parròquia no recull roba

Càritas informa

En altres ocasions, ja hem explicat què fa el grup de Càritas parroquial: acollim unes quantes famílies necessitades, a fi d'ajudar-les a superar les dificultats a causa, principalment, de la seva migrada economia.

A part d'escoltar-les, el lliurament d'aliments és el
recurs que tenim més important i més a l'abast per afavorir-les un temps mentre millora la seva situació.

Tanmateix, la crisi de què parlen tots els mitjans de comunicació, també arriba a Càritas. La quantitat d'aliments que ens envien ha baixat d'una manera espectacular. Per contra, l'augment de sol·licitants d'ajuda creix desmesuradament i en van venint de nous. I no són solament famílies immigrades; també gent d'aquí que té moltes dificultats.

A vegades són alguns que ja havien deixat de venir i tornen a tenir penúries. I no parlem dels que estan al carrer, que cada dia incrementen.

Creiem que la comunitat Parroquial ha d'estar assabentada d'aquesta situació.

Grup de Càritas

Enquesta

Sempre hi ha hagut a la Parròquia una sensibilitat especial envers la gent necessitada. Això podrien dirho algunes persones “veteranes”, compromeses des de la fundació, que recorden aquell petit local, uns baixos del c/Navas de Tolosa, amb els Pares Cambó i Vallès i el Sr. Tarinas, salesians, que ja somiaven de veure construir una església “com Déu mana”... Allò era una llavor, un desig de l’edifici que ara ocupa el bell mig de la Plaça Ferran Reyes. Ben aviat sorgiren voluntaris del rober i de la recerca d’aliments, movent-se pel barri, conjuntament amb l’atenció a malalts i avis, buscant també espais d’acollida i esbarjo per al jovent. O sigui, que avui seguim les petjades d’aquells germans generosos que no disposaven de tant mitjans com nosaltres tenim.

Ara som unes 18 persones que dediquem les tardes dels dijous a repartir roba (1r i 3r de mes) i aliments (2n i 4t de mes), després d’haver recollit, classificat i preparat, entre setmana, el material a distribuir. Tot això ve controlat per l’assistent social que reté dades, fitxes i arxiu, al servei dels responsables principals de la distribució.

Aquest any, (150è aniversari de la fundació de la Congregació Salesiana per St. Joan Bosco) ens semblà que era una bona ocasió per recordar l’acció social del nostre Patró i per intensificar la nostra dedicació. I vam voler reflectir-la a través d’aquesta enquesta, que reproduïm resumida, unificant-ne les respostes:

ENQUESTA.

Que t'ha mogut per integrar-se a aquest grup? Vas aprendre alguna cosa en ell?

Sí, he vist la necessitat i la pobresa de molta gente.Me sento útil en jubilar-me, ajudant al proïsme amb temps disponible. Me va millor això que donar Catequesi infantil. Trobo una possibilitat de millorar la convivència humana.

. Des de quan estàs posat/a en aquest voluntariat?

Et sents animat/a?En porto 14 anys, 11, 8, 7, 6, 5, 3, 2 anys (Algun nombre d'anys apareix repetit entre voluntaris que van començar junts). Estic cada vegada més animat/a i convençut/a de la urgència del que estic fent. L'objectiu d'aquesta tasca queda dempeus i... jo segueixo perquè em necessiten.

. Com veus la gent que acudeix a buscar menjar o roba? (Pobresa real, inadaptats socials, víctimes del sistema, immigració...).

Hi ha de tot, principalment immigrants (sud-americans, africans i europeus de l'est). Molts han arribat fins aquí enganyats per les màfies.

Hi ha necessitats autèntiques, pobrezas radicals que cal remeiar cristianament i acceptar-se de veritat a aquesta gent. La crisi afecta també a les pensions de misèria de ancianos.A alguns en cal ensenyar-los a estalviar.

. Tractes de comprendre les necessitats? Trobes actituds picaresques? Com soluciones tals casos?

Em fio de tots: el que ve és perquè ho necessita. És difícil un seguiment per evitar la picardia, i, d'altra banda, no val la pena fer-ho, perquè són casos aïllats. Els donem un tracte correcte, sense concessions, amb serenitat. He trobat gent agraïda i escassegen els exigents i cerca-raons, alterats per l'alcohol o la droga. Penso que alguns van arribar com "mà d'obra", però resulta que eren "persones" .

. Procures mirar amb sentit cristià aquests destinataris?

Sí, molt. No ho penso sempre, però davant de la misèria m'impressiono. De vegades costa passar de la consideració humana l'amor cristià. En teoria això és fàcil, però la realitat és diferent...

. Et trobes bé en aquest grup de voluntariat? Costa treballar en equip?

Sí, molt de gust, ens compenetrem bé. No trobo res en falta. S'esforcen els responsables de roba i aliments, per coordinar-lo tot. Hi ha convivència normal i ajuda mútua, la necessària. Durant el repartiment posem molta atenció, donada la complexitat del tema. Els dies de classificació de roba, principalment, conversem i ens entretenim també una mica, però sense necessitat de música ambiental per estimular-nos...

. Què ha estat el millor de la teva experiència de voluntari/ a? Per què?

Veure arribar a alguns "clients" habituals o transeünts puntuals, agraïts per la nostra ajuda. Haver trobat feina per a algú m'anima molt i desig continuar intentant-ho. -Tot: m'encanta ajudar la gent. Ens ha enriquit el tracte humà i el coneixement mutu. I els petits detalls negatius se superen aviat. Jo vaig tenir l'experiència positiva d'una ajuda concreta molt complicada per a un habitatge, en el qual vaig intervenir. Allò em va satisfer (Ometem aquí les nombroses anècdotes ).

. Creus que la Parròquia, i l'Església en general, compleixen el manament de Crist sobre la caritat fraterna?

La Parròquia de S. Juan Bosco sí, i molt. En d'altres potser no tant, segons diuen. En altres llocs també fan el que poden. Lament que venja aquí gent d'altres barris, per desconèixer el que realitzen les parròquies corresponents en aquest sentit.

Crec que l'Església Catòlica té la seva acció social bé comprovable per la història, sense excloure ningú, encara que pot haver donat-se algun error humà: ho diuen fins i tot persones no creients.

. Penses que l'Administració Pública fa el degut pels pobres?

Podria fer molt més: la nostra contribució és molt voluminosa. Penso que les partides destinades a armament caldria retallar-les. Manté la façana i falta de voluntat davant dels immigrants, pel que veig... Creo que sí, fa bastant. - Aquesta Parròquia socorre les necessitats que l'Ajuntament ens envia, després d'haver passat aquests pels Serveis Municipals (Districte St. Andreu). L'ajuda concreta la fa Cáritas parroquial, amb el suport del Banc d'Aliments (Zona Franca), com hem dit ja altres vegades.

. Què suposa l'actual crisi en la tasca d'aquest voluntariat?

Gens, la meva activitat segueix en la mateixa línia de sempre. Em dóna una sensació d'impotència... el pitjor dels últims 9 anys. Hi ha un gran increment de gent necessitada, amb urgència d'ajuda. Temo que algun dia ens faltin aliments per repartir i potser també es ressenti la secció de la roba, fins a ara ben proveída.

. Està sensibilitzada la societat actual davant d'aquests problemes?

Hi continua havent qui s'excusen dient: " Cada un a la seva casa i Déu en la de tots" . Veig molt indiferència i, en el fons, egoisme. Hi ha, amb tot, moviments minoritaris de voluntariat i "ONGs" (organitzacions no governamentals) que actuen exemplarment. Es nota diferència entre els pobles i les ciutats referent a conèixer-se i ajudar-se.

……………………….............................................

Per acabar, ens plau afegir aquí un profund i extens agraïment a les persones que ens porten roba –en general neta i en bon ús- en gran quantitat, tot i que darrerament s’ha notat una davallada, deguda a la crisi general que tots patim. El mateix cal dir a les persones que periòdicament –a la Campanya de Nadal sobretot- ens entreguen aliments amb una actitud solidària exemplar. El banc d’Aliments, en la dimensió local ciutadana i estatal (UE), és també objecte de gratitud per la nostra part. Sempre han estat atents a l’hora de servirnos els productes disponibles... Pensant, doncs, que hagi estat d’interès aquesta comunicació de la nostra activitat a la Parròquia, us saludem cordialment.