top of page
Seguim JESÚS... és VIU

Pasqua 2015

Seguim JESÚS... és VIU

El cos i la sang de Crist

Mc 14,12-16.22-26

El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l'anyell pasqual, els deixebles van dir a Jesús:
--On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual?
Ell envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec:
--Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d'aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: "El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?" Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar.
Els deixebles se n'anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual. 
Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué:
--Preneu: això és el meu cos.
Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. Els digué:
--Això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom. Us asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu.
Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres

Pasqua 2015

Seguim JESÚS... és VIU

SANTÍSSIMA TRINITAT

Mt 28, 16-20

 

Jesús ressuscitat envia els seus deixebles

Els onze deixebles se n'anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure'l, el van adorar; abans, però, havien dubtat. Jesús s'acostà i els va dir:
--He rebut plena autoritat al cel i a la terra. Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món. 

 

------------------------------------------------------------------------------

Per pensar

 

Jesús i els deixebles: un cop més la relació intima de Jesús i els que Ell ha escollit. 


El diàleg entre ells els infon força i els encomana que transmetin tot allò que els ha ensenyat, i com ho han de fer: que s’obrin als demés (a tots els pobles), batejant, fer deixebles de Jesús i que els ajudin a ser conscients de l’amor de Déu.

I per aquesta tasca no estaran mai sols. Ell serà amb tots fins a la fi del món. Passi el que passi. La promesa de ser amb ells és per sempre més.

Estic obert/a al diàleg amb Jesús? Com ho faig? 


Em sento escollit/da i per tant enviat/da a transmetre l’amor de Déu? 

 

De quina manera puc incorporar a més persones a ser deixebles de Jesús?

 

------------------------------------------------------------------------------

 

Per pregar

 

Senyor,
Jo sóc batejada/at,
jo et conec,
jo tinc experiència del teu amor, 
ajuda'm a poder ser transmissora/or del teu amor
en la quotidianitat del cada dia,
en els esdeveniments que vivim,
de l'alegria i el goig de ser ungida/ungit del teu Esperit.
Així sigui.

 

 

 

Pau a vosaltres!

PENTECOSTA

Celebrem avui la Pentecosta, la vinguda de l’Esperit Sant sobre l’Església.

 

Si fem pregària, és gràcies a l’Esperit que prega amb nosaltres.

 

Si, sortint del propi cercle, anem a donar la mà a qui ho necessita, és per l’acció de l’Esperit.

 

Si tenim, pensaments de bondat i d’agraïment, és l’Esperit qui ens els comunica. Si ens neix del fons del nostre cor el desig de perdonar i de ser perdonats, és do de l’Esperit.

 

Si trobem una paraula viva que ens il·lumina, i la sabem comunicar de manera que doni esperança, és perquè l’Esperit actua sense parar mai.

 

Si trencant esquemes i deixem que Jesucrist sigui el centre de la nostra vida, i el camí de l’Evangeli la nostra decidida vocació, és per la força de l’Esperit.

 

Si ens estimem i volem fer comunitat entorn al Crist, és fruit de l’Esperit.. L’Esperit és el goig de viure la fraternitat i la força de ser testimonis de l’amor de Déu.

 

Per pregar

 

Vine, Esperit, que ets la nostra llum

Brilla en les ombres interiors,

Escalfa i transforma els nostres cors

 

Vine. Esperit que fas la teva casa entre nosaltres.

Duu-nos als tresors del teu estatge.

Revela'ns el viatge interior de l'amor.

 

Vine, Esperit, consol i consolador.

Guareix les ferides. Calma l'ansietat.

Sé consol per a tots els quals sofreixen.

 

Vine, Esperit, amor de foc que consumeix.

Omple'ns d'entusiasme per la teva visió.

Que el desig de la veritat sigui vibrant en nosaltres.

 

Vine, Esperit, alegria de les nostres ànimes.

Balla en les forests i valls de la nostra vida.

Envolta'ns amb les meravelles de la teva dansa

 

Vine, Esperit de saviesa i inspiració.

Duu-nos cap a la teva bondat i la teva llum.

Dirigeix el nostre creixement i guia els nostres camins.

 

Vine, Esperit, força dels qui estan ferits.

Sé calor dels cors gelats.

Dóna força als indiferents, cuida dels febles.

 

Vine, Esperit, font de la nostra pau.

Sana les divisions que destrossen el món. AMEN

“Jo estaré sempre

amb vosaltres...”

Ascensió del Senyor

La festa d’avui, l’Ascensió, ens ofereix un altre rostre del Ressuscitat. Acomplerta la seva missió, Crist és glorificat i “seu a la dreta del Pare”. I el seu Esperit inaugura el temps de l’Església.

 

Aquesta nova etapa, presidida per l’Esperit Sant i protagonitzada pels seguidors de Jesús, cavalca sobre tres eixos, que es poden expressar així:

 

  • l’encàrrec de continuar l’obra de Jesús,

  • el manament de viure d’acord amb tot el seu missatge,

  • i la ferma creença en que Ell estarà sempre amb nosaltres.

 

Així comença l’aventura de l’anunci de l’Evangeli per tot el món, que ha arribat a nosaltres, a la comunitat eclesial; amb la missió d’invitar tothom a obrir el cor a la bona nova del Regne, amb l’exemple de la vida i la paraula

 

Si deixes que la teva vida sigui il·luminada per l’Evangeli veuràs que la llum no és teva sinó un reflex del Ressuscitat, que acompanya el camí de moltes persones. 

 

Reflexiona

 

  • L’Ascensió del Senyor ens convida a posar la nostra mirada en les coses essencials, les que donen sentit profund a la nostra vida...Vaig superant la preocupació per les coses merament materials? ...

 

  • Ets conscient de que un cop Jesús acaba la seva vida terrena i és endut junt a Déu Pare, tenim la missió d’oferir la llum i el missatge de Jesús a tothom, perquè experimentin la vida nova de l’Evangeli?... Creus de debò que això és possible, malgrat les dificultats actuals?  Què faig al respecte?

 

 

Per pregar

 

Jesús ressuscitat, avui ens manifestes la plenitud de la teva vida, la vida plena, la vida eterna.

Déu, el teu Pare, te l’ha donada al cel i a la terra. Al cel, perquè Déu t’ha constituït Senyor de l’univers, el sentit últim i definitiu de la nostra vida, la meta del nostre camí...

 

A la terra, perquè Déu t’ha fet Senyor, que ofereix la salvació a tothom, i vols que siguem deixebles teus, caminant enmig d’alegries i de penes, però convençuts de que tu ets el Camí, la Veritat i la Vida.

 

Ajuda’ns, Senyor Jesús, a superar una visió horitzontal de la vida i del món, preocupats solament per les coses materials. I aspirar a les coses de dalt, allò que dona sentit profund a les nostres vides, ara com ara: viure des de Déu, el lliurament incondicional als altres, i el compromís de treballar junts per fer una societat més justa i solidària i un món més habitable. Amén

El que estima está en Déu

i Déu en ell

6è  d iumenge  de  Pasqua

Tenim sort que el Senyor ens estimi sempre, malgrat les nostres mesquineses: enveges, desafectes, murmuracions, traïdories, odis, rivalitats, egoismes. Déu no condiciona el seu amor al nostre. Ara bé, la persona que no estima els altres  demostra que no ha experimentat l’amor de Déu. I per més que Déu l’estimi, ella no n’ets conscient, perquè no ho percep. Ni tampoc pot rebre el perdó de l’Esperit perquè resta tancat a l’amor.

 

Però, si obrim el cor a la fe, el primer senyal que es fa visible és la trobada amb els germans: els “altres” se’ns fan proïsme i ens surt del cor servir-los. escoltar-los, atendre’ls, col·laborar amb ells, perdonar. Es per aquest camí que el Senyor es fa trobadís i el seu Esperit ens embolcalla.

 

Aquesta mateixa experiència es dona en totes les comunitats congregades en nom de Jesucrist. Quan el Apòstols comencen a conviure i compartir la fraternitat del Crist gloriós i es van prenent seriosament el manament del Senyor, l’Esperit irromp sobre ells amb el foc del seu amor, tal com ho havia promés Jesús. De la mateixa manera ha passat durant vinc segles fins ara i passarà fins a la fi dels temps: No us deixaré orfes, us enviaré el Defensor, L’Esperit de la Veritat.

 

Reflexiona

 

  • Pensa si realment estàs experimentant l’amor incondicional de Déu... O encara penses que Déu t’estima perquè est bona persona.

 

  • Una prova de que l’Esperit està en mi es que estimo de debò als altres...Fes un llistat de les persones que estimes de debò i un altre de les persones que hauries d’estimar molt més.

 

  • ¿Quan prego, demano el Senyor el do de l’Esperit Sant perquè pugui estimar com Jesús... o solament tinc en compte la solució dels meus problemes i  necessitats més immediates?

 

 

Per pregar

 

Ens dius, unes coses, Senyor, que fan de bon escoltar. Parles d’amor, parles de manaments, i per tu és el mateix: estimar Déu, estimant els altres.

 

I Tu ens estimes tant, que pregues per nosaltres perquè Deu Pare ens enviï el do millor de tots: l’Esperit Sant, que ens faci  de Mestre i de Guia, desprès de tu, quan te’n vagis. l’Esperit de la veritat, que tu ens fas capaços de rebre i d’acollir dins nostre, per sempre.

 

No vols deixar-nos abandonats, no ens deixes orfes. Fes que visquem de la teva mateixa vida, juntament amb el Pare i l’Esperit, que farà que coneguem plenament qui ets Tu, i qui som nosaltres. Amén.

5è  d iumenge  de  Pasqua

Inserits en el CRIST

per donar FRUIT

L’Evangeli d’avui ens recorda la necessitat de viure units a Jesús com a CEP veritable. Sense Ell la nostra vida seria infructuosa, buida, sense sentit…

 

Déu Pare vol  que donem fruit abundant. La nostra vida, les nostres accions han de ser una resposta al pla que Déu té per a la humanitat, al projecte d’un món més huma, més just, més fratern.

 

Aquesta és la nostra responsabilitat com a cristians: fer més visibles i creïbles aquests fruits; en una societat que perd progresivament la “disponibiltat a la fe”, i els “ulls i les oides” per descobrir les notícies de Déu i la seva presència en tantes persones i esdeveniments, potser molt a prop nostre.

 

Ho aconseguirem, ens diu Jesús, “si us quedeu en mi, i el que us dic queda en vosaltres”…Si vivim inserits en el Crist, conectats a Ell, per rebre la energia que ens ve del seu Esperit, que  fa que siguem vida i llum per a tothom.

 

Reflexiona

 

  • Penso que la meva fe cristiana solament té sentit si viu inserit en el Crist, el Cep veritable?...O em quedo en altres devocions particulars?

 

  • Quins fruits estic donant en aquest moment de la meva vida per fer visible l’amor i la veritat de Déu?

 

 

Per pregar

 

Senyor Jesús, que el món, tot mirant els nostres criteris i el nostre estil de vida, vegi que estem units a Tu.

Volem convertir-nos en camí que meni cap a Vos. Que tothom que ens miri et vegi, Senyor. Que el teu Esperit ens faci agosarats per somiar un món millor:

 

Dóna’ns entranyes de bondat i misericòrdia

davant tota misèria humana.

Inspira’ns el gest i la paraula oportuna

vers el germà sol i desemparat.

Ajuda’ns a mostrar-nos disponibles

davant el que se sent marginat i deprimit.

 

Que la nostra comunitat de Sant Joan Bosco, Senyor,

sigui un lloc d’amor i de veritat, de llibertat, de justícia i de pau, perquè tothom trobi en ella un motiu per viure i esperar. Amen.

He vingut perquè

tingueu VIDA PLENA 

4t  d iumenge  de  Pasqua

Avui és el diumenge del Bon Pastor. Jesucrist ens cerca, ens crida i ens congrega. Ens invita a entrar per la porta que condueix a la VIDA PLENA. Jesús ens fa comunitat.

La comunitat no pot ser un lloc reclòs, tancat, estèril. Si fos així no hi hauria vida, ni creixement, ni fraternitat.

 

La comunitat és essencialment un àmbit de llibertat, de comunió, de donació mútua, de gratuïtat, d’alliberament interior, d’intimitat i d’intercanvi. La comunitat es la casa de família, on les persones reconeixen i escolten la veu de Jesús i es parteixen el pa de l’Eucaristia i el pa de la caritat.

 

L’autèntica comunitat cristiana té uns trets característics:

-els llaços del veritable amor entre els germans;

-la disponibilitat per servir-se els uns als altres;

-la confiança i la donació personal, el perdó i la reconciliació;

-la contínua lluita per l’alliberament de tota mena d’esclavitud i degradació;

-i l’esperança joiosa i ferma que amb Jesús tot és possible.

 

Reflexiona

 

  • El seguiment de Jesús està donant sentit a la meva vida?

 

  • Jesús, com a Bon Pastor, ens recorda que vivim la fe no individualment, sinó com a comunitat cristiana... Com estic vivint en aquest moments la meva pertinença a l’Església, a la comunitat cristiana? Em sento membre actiu i responsable de la nostra comunitat parroquial  de Sant Joan Bosco?

 

  • Visc la meva condició de cristià amb les característiques enumerades anteriorment per fer de la nostra parròquia una veritable comunitat cristiana? 

 

Per pregar

 

Tu ets el Bon Pastor que camines sempre davant nostre. Nosaltres volem seguir-te. No volem anar darrere d’altres veus, desconegudes, que comuniquen solament missatges buits, sense vida i esperança.

 

Tu, Bon Pastor, estimes per damunt de tot la nostra vida. Tu saps qui és cadascú de nosaltres, i coneixes allò que ens convé a cada moment. Justament perquè ofereixes VIDA a desdir, vida abundant, consistent i eterna, et podem anomenar el Pastor veritable.

 

Tu ets la porta que ens condueix a la vida, l’accés a la vida de Déu, l’obertura per on entrar i sortir lliurement, cap als prats del millor viure dels viures. Amén.

Jesús els obrí els ulls

perquè comprenguessim

el sentit de la seva Pasqua

3r  d iumenge  de  Pasqua

Jesús sempre es fa present a la Comunitat. On els seus seguidors el reconeixen amb els ulls de la fe; on s'escolta la Paraula de Déu i es celebra l'Eucaristia. Allunyar-se de la comunitat és un gran risc; és exposar-se a “retallar” el Crist Viu.

 

Van tenir sort els deixebles d'Emaús, que van ser "trobats" per Jesús. Déu també ens troba a nosaltres, no solament quan el busquem, sinó també quan fugim d'Ell.

 

A vegades, pensem que als deixebles els va ser més fàcil creure i seguir Jesús. Ens enganyem. Podem tenir-lo més a prop que ells, si sabem descobrir la seva presència, perquè viu i camina amb nosaltres.

 

Oblidem que Jesús segueix dirigint-nos cada dia la seva Paraula, nova i sorprenent. Oblidem que a les Eucaristies, viscudes, fraternes i participades, no solament es fa present el Senyor, sinó que la presència de Jesús es nota i  es palpa, perquè es repeteix la història d'Emaús.

 

Reflexiona

 

  • Els dos deixebles d'Emaús van reconèixer Jesús en la explicació de les Escriptures i  en el gest de partir el Pa, com va fer Jesús al darrer Sopar abans de morir; i tornen a la  Comunitat...

 

  • ¿Quina importància dono a la Paraula de Déu i a la celebració de l'Eucaristia?  

 

  • ¿Quina importància té la nostra Comunitat parroquial a la teva vida de fe?...¿Et sens membre actiu i responsable?

 

Per pregar

 

Senyor Jesús, era diumenge, el primer dia de la Pasqua. Però aquells dos deixebles d'Emaús no et podien reconèixer. Tenien ofuscats els ulls per la decepció i les preocupacions. No els servia de res:

ni la llarga caminada,

ni la companyia i conversa amb Tu,

ni el record de les teves paraules i obres,

ni el relat de les dones del grup,

ni les mateixes Sagrades Escriptures.

 

Però et van reconèixer, Senyor Jesús, a taula, en el gest de "partir el Pa”.

 

Ara entenem, Senyor, allò que ens ajuda a trobar-te; i et demanem que ens ajudis a descobrir-ho i viure-ho: l'acolliment de les persones, l'escolta de la Paraula de Déu i el compatir el Pa de l'Eucaristia. Amén.

L'alegria de ser cristians

2n  d iumenge  de  Pasqua

Abans de l’experiència de la Resurrecció de Jesús, com  escoltem a l’Evangeli d’avui, les actituds dels deixebles són de por i d’incredulitat. La trobada amb el Ressuscitat canvia les seves vides. Ara la por s’ha convertit en pau i alegria, i la incredulitat de Tomás en fe profunda i seguiment confiat de Jesús.

 

La Pasqua del Crist inaugura una nova humanitat. Engendrats a la vida de Jesucrist pel baptisme, hem emprès una manera nova de viure, un projecte renovador de realització personal i comunitària, on les pràctiques de poder, d’acumular i acaparar han estat substituïdes pel compartir, la solidaritat i l’amor.

 

Però tots sabem que aquesta vida nova no acaba de despuntar com voldríem. Per això necessitem trobar-nos més sincerament amb el Crist Viu, per experimentar la seva pau i l’alegria de ser cristians.

 

Reflexiona

 

  • Què t’ajuda o impedeix descobrir Jesús Ressuscitat a la teva vida?

  • Com estàs vivint aquest temps de Pasqua? Crist ressuscitat és motiu de pau i d’alegria en la vida de cada dia?

  • Pensa en les persones que esperen el teu testimoniatge de cristià convençut, que demostri que Jesucrist és viu i dóna sentit a la pròpia vida. Què estàs fent en aquest moment per respondre a les seves expectatives?

 

Per pregar

 

Senyor Jesús, la por  tenia tancats els deixebles a casa...

No es refiaven de ningú després de la teva mort en creu. I Tu et vas fer present viu el primer diumenge de la nostra història com a cristians.

 

També nosaltres tanquem sovint amb pany i clau les portes del cor, i no sabem descobrir-te quan et fas present a la nostra vida i al nostre voltant.

 

Senyor, la teva presència sempre és sinònim de pau. Una pau que, si l’experimentem en el cor, la transmetrem als altres sense adonar-nos.

 

Senyor Jesús, vas tenir paciència amb l’apòstol Tomàs. Era un home fidel, però una mica resistent al canvi en el camí de la fe.

Tingues també paciència amb nosaltres. Tenim por i, a vegades, som força malfiats.

Dóna’ns la confiança que ens ve de la teva presència viva entre nosaltres. Amén.

Jesús ha ressuscitat!!!

Diumenge  de  Pasqua

Jn 20, 1-9

 

El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.» Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc. Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

 

--------------------------------------------------

 

Anaren al sepulcre, i no el veieren.
Anaren a la mort, i no el trobaren.
Buscaren entre els difunts, entre la tenebra dels que ja no hi són, s’esforçaren rebuscant-lo en el NO de l’univers. Però allí no estava.

Déu està en el SÍ. En el SÍ a la Vida, en el SÍ a l’Amor, en el SÍ al sentit ocult i desconegut d’aquest patiment teu. Déu habita el SÍ, Déu crea el SÍ, Déu és el SÍ sobre el que s’aferma la teva pròpia Vida.
Perquè no existeixes per casualitat. Perquè no has vingut al món com una coincidència. Perquè no estàs aquí com un descuit. La teva Vida té sentit, sí. La teva vida ha estat volguda des de sempre, sí. Els teus problemes et porten endavant, sí. El teu camí està sembrat de dificultats, perquè aprenguis a superar-les, i d’amor, perquè puguis entregar-te als altres. Sí.
 

Pasqua 2015

Seguimos a JESÚS... està VIVO

El cuerpo y la sangre de Cristo

Mc 14,12-16.22-26

El primer día de la fiesta en que se comía el pan sin levadura y se sacrificaba el cordero de Pascua, los discípulos de Jesús le preguntaron:
–¿Dónde quieres que vayamos a prepararte la cena de Pascua?
Entonces envió a dos de sus discípulos, diciéndoles:
–Id a la ciudad. Allí encontraréis a un hombre que lleva un cántaro de agua; seguidle, y al amo de la casa donde entre le decís: ‘El Maestro pregunta: ¿Cuál es la sala donde he de comer con mis discípulos la cena de Pascua?’ Él os mostrará en el piso alto una habitación grande, dispuesta y arreglada. Preparad allí la cena para nosotros.
Los discípulos salieron y fueron a la ciudad. Lo encontraron todo como Jesús les había dicho, y prepararon la cena de Pascua.
Mientras cenaban, Jesús tomó en sus manos el pan, y habiendo dado gracias a Dios lo partió y se lo dio a ellos, diciendo:
–Tomad, esto es mi cuerpo.
Luego tomó en sus manos una copa, y habiendo dado gracias a Dios se la pasó a ellos, y todos bebieron. Les dijo:
–Esto es mi sangre, con la que se confirma el pacto, la cual es derramada en favor de muchos. Jesús anuncia la negación de Pedro.
Después de cantar los salmos, se fueron al monte de los Olivos.

Pasqua 2015

Seguimos a JESÚS... està VIVO

SANTÍSIMA TRINIDAD

Mt 28,16-20

 

El encargo de Jesús a sus discípulos

 

Así pues, los once discípulos fueron a Galilea, al monte que Jesús les había indicado. Y al ver a Jesús, le adoraron, aunque algunos dudaban. Jesús se acercó a ellos y les dijo:–Dios me ha dado toda autoridad en el cielo y en la tierra. Id, pues, y haced mis discípulos a todos los habitantes del mundo; bautizadlos en el nombre del Padre, del Hijo y del Espíritu Santo y enseñadles a cumplir todo lo que os he mandado. Y sabed que yo estaré con vosotros todos los días, hasta el fin del mundo. 

 

------------------------------------------------------------------------------

 

Para pensar

 

Jesús y los discípulos: Una vez más la relación íntima de Jesús y los que Él ha escogido. El diálogo entre ellos les infunde fuerza.

Les invita e indica a que transmitan todo aquello que les ha enseñado, que se abran a los demás (a todos los pueblos) que los ayuden, bautizando, incorporándolos a ser discípulos: personas conscientes del amor de Dios. 

Y para este mandamiento no estarán nunca solos. La promesa es que Él siempre estará con ellos por siempre jamás y hasta el fin del mundo, pase lo que pase.

¿Estoy abierto/a al diálogo con Jesús? ¿Cómo lo hago? 
¿Me siento escogido/da y por lo tanto enviado/da en transmitir el amor de Dios? 
¿De qué manera puedo incorporar a ser más personas discípulos de Jesús?
 

---------------------------------------------------------------------------

 

Para rezar

 

Señor,
Yo estoy bautizada/o,
yo te conozco,
yo tengo experiencia de tu amor, 
ayúdame a poder ser transmisora/or de tu amor
en la cotidianidad de todos los días,
en los acontecimientos que vivimos,
de la alegría y el gozo de ser ungida/o de tu Espíritu.
Así sea.

Paz a vosotros!!

PENTECOSTÉS

Celebramos hoy la fiesta de Pentecostés, la venida del Espíritu Santo sobre la Iglesia.
 

Si hacemos oración, es gracias al Espíritu que reza en nosotros.

 

Si saliendo de nuestro propio circulo damos la mano al que la necesita, es por la acción del Espíritu.
 

Si tenemos pensamientos de bondad y de agradecimiento, es el Espíritu el que nos lo comunica. Si nos nace del fondo de nuestro corazón el deseo de perdonar y de ser perdonados, es don del Espíritu
 

Si encontramos una palabra viva que nos ilumina o sabemos decir una palabra que dé esperanza, es porque el Espíritu ayuda sin parar jamás. Si rompiendo esquemas dejamos que Jesucristo sea el centro de nuestra vida y el camino del Evangelio nuestra decidida vocación, es por la fuerza del Espíritu.
 

Si nos amamos y queremos hacer comunidad entorno a Jesucristo, es fruto del Espíritu. El Espíritu es el gozo de vivir la fraternidad y la fuerza para ser testigos más auténticos del amor de Dios

Para rezar

 

Ven Espíritu, que eres nuestra luz.

Brilla en las sombras interiores.

Calienta y transforma nuestros corazones.

 

Ven. Espíritu que haces tu casa entre nosotros.

Llévanos a los tesoros de tu morada.

Revélanos el viaje interior del amor.

 

Ven, Espíritu, consuelo y consolador.

Cura las heridas. Calma la ansiedad.

Sé consuelo para todos los que sufren.

 

Ven, Espíritu, que das energía a nuestro ser.

Mantennos en la lucha de la tierra y el trabajo.

Condúcenos a momentos de oración y juego.

 

Ven, Espíritu, amor de fuego que consume.

Llénanos de entusiasmo por tu visión.

Que el deseo de la verdad sea vibrante en nosotros.

 

Ven, Espíritu, alegría de nuestras almas.

Baila en los montes y valles de nuestra vida.

Rodéanos  con las maravillas de tu danza

 

Ven Espíritu de sabiduría e inspiración.

Llévanos hacia tu bondad y tu luz.

Dirige nuestro crecimiento y guía nuestros caminos.

 

Ven, Espíritu, fuerza de los que está heridos.

Sé calor de los corazones helados.

Da fuerza a los indiferentes, cuida de los débiles.

 

Ven, Espíritu, fuente de nuestra paz,.

Sana las divisiones que destrozan la tierra. AMEN

Yo estaré siempre

con vosotros...”

Ascensión del Señor

La fiesta de hoy, la Ascensión, nos ofrece un nuevo rostro del Resucitado. Es la culminación de su misión. Cristo es glorificado y “está sentado a la derecha de Dios Padre”.  Y su Espíritu inaugura el tiempo de la Iglesia.

 

Esta nueva etapa, presidida por el Espíritu Santo y protagonizada por los seguidores de Jesús, cabalga sobre tres ejes, que se pueden expresar así:

 

  • el encargo de continuar la obra de Jesús,

  • el mandamiento de vivir de acuerdo con su mensaje,

  • y la confianza en que Él estará siempre con nosotros.

  •  

Así comienza la aventura de la propagación del Evangelio por todo el mundo, que ha llegado a nosotros, a la comunidad eclesial; con la misión de invitar a todos a abrir el corazón a la Buena Noticia del Reino, con el ejemplo de la vida y la palabra.

 

Si dejas que tu vida sea iluminada por el Evangelio verás que la luz no es tuya, sino que es un reflejo del Resucitado, que acompaña el camino de muchas personas. 

 

Reflexiona

 

  • La Ascensión del Señor nos convida a poner nuestra mirada en lo que es esencial, lo que da sentido profundo a nuestra vida...¿Voy superando la preocupación por las cosas meramente materiales?

 

  • ¿Eres consciente de que, una vez Jesús acaba su vida terrena y es llevado junto a Dios Padre, tenemos la misión de ofrecer la luz y el mensaje de Jesús a todos, para que experimenten la vida nueva del Evangelio? ¿Crees de verdad que esto es posible, a pesar de las dificultades actuales?  ¿Qué hago al respecto?

 

Para rezar

 

Jesús resucitado, hoy nos manifiestas la plenitud de tu Vida, la Vida eterna. Dios, tu Padre, te la ha dado en el cielo y en la tierra. En el cielo, porque Dios te ha constituido Señor del universo, el sentido último y definitivo de nuestra vida, la meta del camino de la humanidad....

 

En la tierra, porque Dios te ha hecho Señor, que ofrece la salvación a todos, y quieres que seamos tus discípulos, caminando en medio de alegrías y de penas, pero convencidos de que tú eres el Camino, la Verdad y la Vida.

 

Ayúdanos, Señor Jesús, a superar una visión horizontal de la vida y del mundo, preocupados solamente por las cosas materiales. Y aspirar a las cosas de arriba, a lo que da sentido profundo a nuestras vidas, como es: vivir desde Dios, la entrega incondicional a los otros y el compromiso de trabajar juntos para hacer una sociedad más justa y solidaria y un mundo más habitable. Amén

El que ama,

está en Dios y Dios en él

6º  domingo de Pascua

Tenemos suerte de que el Señor nos ame siempre, a pesar de nuestras mezquindades: envidias, desafectos, murmuraciones, traiciones, odios, rivalidades y egoísmos. Dios no condiciona su amor al nuestro. Ahora bien, aquel que no ama a los otros demuestra que no ha experimentado todavía el amor de Dios. Y por más que Dios le quiera él no es consciente, porque no percibe este amor.

 

Los Apóstoles se tomaron en serio el mandamiento de Jesús: “Amaos unos a otros como Yo os he amado”. También nosotros hemos de hacer visible la primera señal de la fe que es el amor..

 

Desde el amor de Dios y el mandamiento de Jesús, los “otros” se nos hacen prójimos y nos sale del corazón servirlos, escucharlos, colaborar con ellos, perdonar. Por este camino Jesús se hace el encontradizo con nosotros y su Espíritu nos inunda con su luz y su verdad.

 

Reflexiona

 

  • Piensa si realmente estás experimentando el amor incondicional de Dios... O todavía piensas que Dios te ama porque eres buena persona...

 

  • Una prueba de que el Espíritu está en mi, es que amo de verdad a los otros...Haz una lista de las personas que amas de verdad y otra de las personas que tendrías que amar mucho más.

 

  • ¿Cuando rezo, pido al Señor el don del Espíritu Santo para que pueda amar como Jesús?

 

Para rezar

 

Nos dices unas cosas, Señor, que es un gozo escucharlas. Hablas de amor, hablas de mandamientos, y para ti es lo mismo: amar a Dios, amando a los demás.

 

Y tú nos amas tanto que rezas por nosotros para que Dios nos envíe el mejor de los regalos: el Espíritu Santo, que nos hace de Maestro y Guía, después de que te vayas. El Espíritu de la Verdad que nos has hecho capaces de recibirlo y acogerlo en nuestro interior para siempre.

 

No nos dejes abandonados, no nos dejes huérfanos. Haz que vivamos  la misma vida de Jesús, juntamente con el Padre y el Espíritu, que hará que conozcamos plenamente quién eres Tu y quiénes somos nosotros. Amén.

5º  domingo de Pascua

Injertados en CRISTO

para dar FRUTO

El Evangelio de hoy nos recuerda la necesidad de vivir injertados en Cristo, que es la VID verdadera. Sin Él, nuestra vida sería infructuosa, vacía, sin sentido…

 

Dios Padre quiere que demos fruto abundante. Nuestra vida, nuestras acciones han de ser una respuesta al plan que Dios tiene para la humanidad, al proyecto de un mundo más humano, más justo y fraterno.

 

Esta es nuestra responsabilidad como cristianos: hacer más visibles y creíbles estos frutos; en una sociedad que pierde progresivamente la “disponibilidad a la fe”, los “ojos y oídos” para descubrir las noticias de Dios y su presencia en tantas personas y acontecimientos, con frecuencia cerca de nosotros.

 

Lo conseguiremos, nos dice Jesús, “si os quedáis en mí, y lo que os digo queda en vosotros”… Si vivimos injertados en Cristo, conectados a Él, para recibir la energía que nos viene  de su Espíritu, que hace que seamos Vida y Luz para los demás.

 

Reflexiona

 

  • ¿Pienso que mi fe solamente tiene sentido si vivo injertado en Cristo, la Vid verdadera?... ¿O me quedo  en mis devociones particulares?

 

  • ¿Qué frutos estoy dando en este momento de mi vida para hacer visible y creíble el amor y la verdad de Dios?

 

Para rezar

 

Señor Jesús: que el mundo, mirando nuestros criterios y estilo de vida, vea que estamos unidos a Ti.

Queremos convertirnos en camino que conduce hacia Ti. Que todo aquel que nos mire te vea, Señor. Que tu Espíritu nos haga audaces para soñar un mundo mejor.

 

Danos entrañas de bondad y misericordia ante toda miseria humana. Inspíranos el gesto y la palabra oportuna ante el hermano solo y desamparado.

Ayúdanos a mostrarnos disponibles ante quien se siente marginado y deprimido.

 

Que nuestra comunidad de San Juan Bosco, Señor, sea un lugar de amor y de verdad, de libertad, de justicia y de paz, para que todos encuentren en ella motivos para vivir y esperar. Amén.

He venido para que

tengáis VIDA PLENA 

4º  domingo de Pascua

Hoy es el domingo del Buen Pastor. Jesucristo nos busca, nos llama y nos congrega. Nos invita a entrar por la puerta que conduce a la VIDA PLENA. Jesús quiere que seamos comunidad. La comunidad no puede ser un lugar cerrado, oprimido; ni ha de ser una entidad gobernada con autoritarismo. Si fuera así no habría vida, ni crecimiento personal, ni fraternidad.

 

La comunidad es esencialmente un ámbito de libertad, de comunión, de entrega mutua, de gratuidad, de liberación interior, de intimidad e intercambio.

 

La comunidad es la casa de familia, donde las personas reconocen y escuchan la voz de Jesús y donde se parte el pan de la Eucaristía y el pan del amor incondicional.

 

Comunidad cristiana con unas características:

-un verdadero amor entre los hermanos;

-la disponibilidad para servirse mutuamente, la confianza y la donación personal, el perdón y la reconciliación;

-la continua lucha por la liberación de todo tipo de esclavitud y degradación;

-y la esperanza alegre y firme de que con Jesús todo es posible.

 

Reflexiona

 

  • ¿El seguimiento de Jesús está dando sentido a mi vida?

 

  • Jesús, como Buen Pastor, nos recuerda que vivimos la fe no de forma individualista, sino en comunidad... ¿Cómo estoy viviendo en estos momentos mi pertenencia a la Iglesia, a la comunidad cristiana? ¿Me siento miembro activo y responsable de nuestra comunidad parroquial de Sant Joan Bosco?

 

  • ¿Vivo mi condición de cristiano/a con las características enumeradas anteriormente para hacer de nuestra parroquia una verdadera comunidad cristiana? 

 

 

Para rezar

 

Tú eres el Buen Pastor que caminas constantemente delante de nosotros. Nosotros queremos seguirte. No queremos escuchar otras voces deconocidas, que comunican solamente mensajes vacíos, desprovistos de vida y de esperanza.

 

Tú, Buen Pastor, amas nuestra vida por encima de todo. Tu sabes quién es cada uno de nosotros, y conoces lo que nos conviene en cada momento. Por eso te podemos llamar Pastor verdadero, porque nos ofreces vida abundante, consistente y eterna.

 

Tú eres la puerta que nos conduce a la vida, el acceso a la vida de Dios, la entrada por donde podemos entrar y salir libremente hacia los prados de la mejor de las vidas. Amén.

Jesús les abrió los ojos

para que comprendieran

el sentido de su Pascua

3er  domingo de Pascua

Jesús siempre se hace presente en la Comunidad. Donde sus seguidores lo reconocen con los ojos de la fe Donde se escucha la Palabra de Dios y se celebra la Eucaristía. Alejarse de la comunitat es un gran riesgo; es exponerse  a “recortar” el Cristo Vivo

 

Tuvieron suerte los discípulos de Emaus; fueron “alcanzados” por Jesús. Dios nos alcanza también a nosotros, no solo cuando lo buscamos, sino también cuando huímos de Él

 

A veces, pensamos que a los discípulos les fue más facil creer y seguir a Jesús. Nos engañamos. Podemos tenerlo más cerca que ellos si sabemos descubrir su presencia, porque vive y camina a nuestro lado..

 

Olvidamos que continúa dirigiéndonos cada día su Palabra nueva y sorprendente. Olvidamos que en las Eucaristías, vividas, fraternas y participadas, no solo se hace presente el Señor, sino que la presencia de Jesús se nota y se palpa, porque se repite la historia de Emaús.

 

Reflexiona

 

  • Los dos discípulos de Emaús reconocen a Jesús en la explicación de las Escrituras y en el gesto de partir el Pan, como lo hizo Jesús en la última Cena antes de morir; y regresan a la Comunidad...

 

  • ¿Qué importancia doy a la Palabra de Dios y a la celebración de la Eucaristía?  

 

  • ¿Que importancia tiene nuestra Comunidad parroquial en tu vida de fe?...¿Te sientes miembro activo y responsable?

 

 

Para rezar

 

Señor Jesús, era domingo, el primer dia de la Pascua. Pero aquellos dos discípulos de Emaús no te podían reconocer. Tenian ofuscados los ojos por la decepción y las preocupaciones. No les sirvió de nada,

ni la larga caminata,

ni la compañía y conversación contigo,

ni el recuerdo de tus palabras y obras,

ni el relato de las mujeres del grupo,

ni las mismas Sagradas Escrituras,

 

Pero te reconocieron, Señor Jesús, en la mesa, en el gesto de “partir el Pan”

 

Ahora entendemos Señor lo que nos ayuda a encontrarte; y te pedimos que nos ayudes a descubrirlo y a vivirlo: La acogida, escuchar la Palabra de Dios y compartir el Pan de la Eucaristia. Amén.

La alegría de ser cristianos

2º  domingo de Pascua

Antes de la experiencia de la resurrección de Jesús, como escuchamos en el Evangelio de hoy, las actitudes de los discípulos son de miedo y de incredulidad. El encuentro con el Resucitado cambia sus vidas. Ahora el miedo se ha convertido en paz y alegría, y la incredulidad de Tomás en fe profunda y seguimiento confiado de Jesús.

 

La Pascua de Cristo inaugura una nueva humanidad. Engendrados a la vida de Jesucristo por el bautismo, hemos iniciado una manera nueva de vivir, un proyecto renovador de realización personal y comunitaria, donde las diferentes formas de poder, de acumular y acaparar han sido sustituídas por el compartir, la solidaridad y el amor.

 

Pero todos sabemos que esta nueva vida no acaba de despuntar como quisiéramos. Por eso, necesitamos encontrarnos más sinceramente con el Cristo Vivo, para experimentar su paz y la alegría de ser cristianos.

 

Reflexiona

 

  • ¿Qué te ayuda o impide descubrir a Jesús Resucitado en tu vida?

  • ¿Cómo estás viviendo este tiempo de Pascua? ¿Cristo resucitado es motivo de paz y de alegría en tu vida de cada día?

  • Piensa en las personas que esperan tu testimonio de cristiano convencido, que demuestre que Jesús está vivo y da sentido a tu vida. ¿Qué estás haciendo en este momento para responder a sus expectativas

 

 

Para rezar

 

Señor Jesús, el miedo tenía encerrados a los discípulos en casa... No se fiaban de nadie despues de tu muerte en la cruz. Y Tú te hiciste presente vivo el primer domingo de nuestra historia como cristianos.

También nosotros cerramos con frecuencia las puertas del corazón, y no sabemos descubrirte cuando te haces presente en nuestra vida y a nuestro alrededor.

Señor, tu presencia siempre es sinónimo de paz. Una paz que, si la experimentamos en nuestra vida, la trasmitiremos a los otros sin darnos cuenta.

 

Señor Jesús, tuviste paciencia con el apóstol Tomás. Era una persona fiel, pero un tanto reacia al cambio en el camino de la fe.

Ten paciencia también con nosotros. Tenemos miedo y, a veces, somos muy desconfiados.

Danos la confianza que nos viene de tu presencia viva en medio de nosotros. Amén.

Jesús ha resucitado!!!

Domingo de Resurrección

Jn 20, 1-9

 

El primer día de la semana, María Magdalena fue al sepulcro al amanecer, cuando aún estaba oscuro, y vio la losa quitada del sepulcro. Echó a correr y fue donde estaba Simón Pedro y el otro discípulo, a quien tanto quería Jesús, y les dijo: "Se han llevado del sepulcro al Señor y no sabemos dónde lo han puesto." Salieron Pedro y el otro discípulo camino del sepulcro. Los dos corrían juntos, pero el otro discípulo corría más que Pedro; se adelantó y llegó primero al sepulcro; y, asomándose, vio las vendas en el suelo; pero no entró. Llegó también Simón Pedro detrás de él y entró en el sepulcro: vio las vendas en el suelo y el sudario con que le habían cubierto la cabeza, no por el suelo con las vendas, sino enrollado en un sitio aparte. Entonces entró también el otro discípulo, el que había llegado primero al sepulcro; vio y creyó. Pues hasta entonces no habían entendido la Escritura: que él había de resucitar de entre los muertos.

 

--------------------------------------------

 

Fueron al sepulcro, y no lo vieron.
Fueron a la muerte, y no lo encontraron.
Buscaron entre los difuntos, entre las tinieblas de los que ya no están, se esforzaron rebuscándolo en el NO del universo. Pero allí no estaba.

Dios esté en el SÍ. En el SÍ a la Vida, en el SÍ al Amor, en el SÍ al sentido oculto y desconocido de tu sufrimiento. Dios habita el SÍ, Dios crea el SÍ, Dios es el SÍ sobre el que se agarra tu propia Vida.
Porque no existes por casualidad. Porque no has venido al mundo con una coincidencia. Porque no estás aquí como un descuido. Tu Vida tiene sentido, sí. Tu vida ha sido querida desde siempre, sí. Tus problemas te llevan hacia delante, sí. Tu camino está sembrado de dificultades, para que aprendas a superarlas, y de amor, para que puedas entregarte a los otros. Sí.

bottom of page